La pilota basca

Dues velo­ci­tats. Dues rea­li­tats. I mol­tes diferències. La llarga ovació al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, dime­cres al País Basc, i la gran quan­ti­tat de llaços grocs que es van poder veure durant la seva visita mos­tren la soli­da­ri­tat del poble basc. I és d’agrair. També hi ha veus de polítics que arri­ben des d’Euskadi, com la de Jon Iñarritu, entre­vis­tat recent­ment per La República, que mos­tren un gran res­pecte pel procés que ha enge­gat Cata­lu­nya. També la d’Arnaldo Otegi. Tot i això, Cata­lu­nya i el País Basc no es poden emmi­ra­llar ni seguir el mateix camí. Pri­me­ra­ment, perquè els bas­cos tenen la clau de la caixa. De la seva caixa i pràcti­ca­ment de l’espa­nyola. L’ascendència que tenen sobre Madrid, no l’han tin­gut mai en el seu poder els polítics cata­lans. Segu­ra­ment és per la vella cançoneta que sem­pre acaba sor­tint: “És que Cata­lu­nya no va saber nego­ciar el con­cert econòmic quan tocava.” Molt bé. Gràcies per l’expli­cació. “És que hi ha molts cata­lans que encara no havien nas­cut quan es dis­cu­tia això”, podria ser una de les res­pos­tes al fet de la con­se­cució d’aquest pri­vi­legi econòmic que fa tants anys que gau­dei­xen i que, evi­dent­ment, no volen dei­xar per­dre. Cata­lu­nya i el País Basc es poden donar la mà en oca­si­ons i tenen davant la mateixa paret: l’Estat espa­nyol. Tot i això, Cata­lu­nya ha de seguir la seva estratègia perquè al País Basc, de moment, con­ti­nuen jugant a pilota basca.