Receptar museus

L’art car­rega l’eti­queta d’inútil. Ho expli­cava molt bé Jaume Vidal, el cap de cul­tura d’aquest diari, en un arti­cle recent: “Quan un qua­dre té un sen­tit pràctic, com ara com­bi­nar amb el color del sofà, deixa de tenir sen­tit artístic.” El que salva l’art, doncs, és la seva capa­ci­tat de des­a­fiar els patrons d’un món en què tot es valora per la seva fun­ci­o­na­li­tat. Però, desen­ga­nyem-nos, l’art sí que té una pode­rosa uti­li­tat social que no s’ha explo­rat con­ve­ni­ent­ment. Està científica­ment pro­vat que és un aliat de la salut de les per­so­nes, per exem­ple. Al Canadà, una asso­ci­ació de met­ges ha deci­dit recep­tar visi­tes als museus als seus paci­ents. Aquest col·lec­tiu mèdic ha arri­bat a un acord amb el Museu de Belles Arts de Mon­treal per tal de poder sub­mi­nis­trar pas­sis gratuïts a ciu­ta­dans que estan sent trac­tats de càncer, que tenen una malal­tia crònica com la dia­be­tis, que no acon­se­guei­xen sor­tir del pou d’una depressió o que es tro­ben en una mala època d’estrès i ansi­e­tat. Els doc­tors els en faci­li­ta­ran fins a qua­tre, d’entra­des, perquè hi vagin acom­pa­nyats de fami­li­ars o amics. Veure una obra d’art és un medi­ca­ment rege­ne­ra­dor que, segons diver­ses inves­ti­ga­ci­ons, aporta sere­nor per con­tro­lar el dolor i força anímica per supor­tar millor el dia a dia. Just aquesta tar­dor al MNAC s’està cele­brant un curs pio­ner a l’Estat amb experts inter­na­ci­o­nals que aborda tot el que podria apor­tar l’art al sis­tema sani­tari català. Si l’uti­litzéssim així, seria impa­ra­ble.