Panikkar

“La savi­esa con­sis­teix a reconèixer la sin­gu­la­ri­tat d’un ins­tant, és a dir, que cada moment és únic i irre­pe­ti­ble i per això en cada moment ens juguem el nos­tre destí. Qui no viu en la sor­presa i el mira­cle de cada dia, no viu.” Aquesta frase és de Rai­mon Panikkar. Ara que ja s’acaba l’Any Panikkar, a propòsit del cen­te­nari del seu nai­xe­ment, és un bon moment per conèixer, apro­fun­dir i –en la mesura que cadascú ho cre­gui con­ve­ni­ent i oportú– assu­mir la dimensió intel·lec­tual i humana d’aquest pen­sa­dor poc cor­rent que no dei­xava ningú indi­fe­rent. Panikkar va mirar d’obrir noves pers­pec­ti­ves, gene­rar dub­tes nous, i va ser capaç d’har­mo­nit­zar les tres tra­di­ci­ons reli­gi­o­so­fi­losòfiques: budisme, cris­ti­a­nisme i hin­du­isme, i entre­llaçar-les tant en la seva obra com en la seva vida. De pare indi i hindú, i de mare cata­lana i catòlica, Panikkar va desen­vo­lu­par la seva feina en aquest món entre els Estats Units, Itàlia, l’Índia i Cata­lu­nya, fent bona aque­lla màxima de Ramon Llull: “L’altre és un ele­ment pro­vi­den­cial per a la cons­trucció d’un mateix.” Un pen­sa­ment que tant Panikkar com Llull duien fins a la màxima expressió, mime­tit­zant-se amb l’altre. Trobo que amb els temps que cor­ren no ens ani­ria gens mala­ment fer-nos-el nos­tre, aquest plan­te­ja­ment. Voler conèixer l’altre, empa­tit­zar-hi i cami­nar ple­gats. “Com més gosem cami­nar per nous sen­ders –va dei­xar escrit–, més neces­si­tat tenim d’estar arre­lats a la pròpia tra­dició i oberts a les altres, que ens fan ado­nar que no estem sols i que ens per­me­ten asso­lir una visió més àmplia de la rea­li­tat.”  Panikkar creia que es podria fer sense neces­si­tat de des­truir les diver­si­tats cul­tu­rals, que, al cap­da­vall, s’enca­mi­nen a la rea­lit­zació de la per­sona, sem­pre en procés de cre­ació, de recre­ació. Panikkar defen­sava l’har­mo­nia dels uns amb els altres, de nosal­tres amb la natura i, és clar, amb nosal­tres matei­xos. “La vida és risc, el risc és l’aven­tura i és aquí on radica la nove­tat que ens per­met crear; la cre­ació es pro­du­eix cada dia, quel­com abso­lu­ta­ment nou i impre­vi­si­ble.” Panikkar en estat pur.