Triodos Bank

Un tri­odo, en català tríode, és una vàlvula electrònica. La invenció del tríode donà inici a l’era de l’electrònica d’ampli­fi­cació. Consta de tres elèctro­des dis­po­sats dins d’un embol­call de vidre, i es va paten­tar per pri­mera vegada l’any 1907. A Girona hi ha un banc que porta aquest nom.

En els temps difícils que estem pas­sant, les enti­tats benèfiques o cul­tu­rals dema­nen l’ajut del poder públic per aten­dre les seves fina­li­tats soci­als. Però un efecte col·late­ral de tots els embulls esde­vin­guts en els comp­tes de les enti­tats ofi­ci­als és ara una extrema temença dels fun­ci­o­na­ris de caure en algun parany que els pugui com­por­tar res­pon­sa­bi­li­tats. Tant és així que exi­gei­xen una mun­ta­nya de papers per pre­sen­tar qual­se­vol sol·lici­tud: com­pro­vants, fac­tu­res ori­gi­nals, i una, dues i fins a tres audi­to­ries dels comp­tes dels sol·lici­tants! Amb molta sort, al cap d’un temps llarg arriba el docu­ment que cer­ti­fica la con­cessió d’un ajut econòmic deter­mi­nat. Mol­tes vega­des, però, no hi figura la data en què es farà efec­tiva aque­lla sub­venció. És incerta. Poden pas­sar mesos.

Amb el docu­ment a la mà, hom acce­deix a una enti­tat bancària i demana que li anti­ci­pin aquell import, ja que les neces­si­tats de tre­so­re­ria són dramàtiques, urgentíssi­mes. En garan­tia, es pot endos­sar al banc el docu­ment que acre­dita la sub­venció. Doncs bé, hem escol­tat res­pos­tes rotun­da­ment nega­ti­ves de les enti­tats bancàries més sol­vents, que des­con­fien del cer­ti­fi­cat exhi­bit. Per ells, allò és paper mullat; encara més si és la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya qui el subs­criu. Paper mullat. És en aquesta cir­cumstància que una enti­tat –Tri­o­dos Bank– no ha fet fàstics al docu­ment, i s’avé a des­comp­tar-lo i entre­gar l’import, fiats única­ment en aquells “papers mullats”. L’ope­ració tindrà, tan­ma­teix, un final feliç!

Un altre apunt. Ara s’estan sub­has­tant habi­ta­cles humils per des­ti­nar-los a llo­guer social. Son rèmores de la crisi, que varen que­dar per ven­dre i els titu­lars se’ls tre­uen del damunt a preus asse­qui­bles. Les enti­tats benèfiques opten per adqui­rir-los, mal­grat que algu­nes peces neces­si­ta­ran un bon adob, per segui­da­ment llo­gar-los a preus asse­qui­bles a famílies neces­si­ta­des. La com­pra, però, no sol estar a l’abast de les eco­no­mies de les enti­tats sol·lici­tants, sem­pre escas­ses de tre­so­re­ria. Hem vist, però, que Tri­o­dos Bank no fa esca­ra­falls i presta l’import neces­sari, amb crèdit que pot tenir ven­ci­ments fins a vint-i-cinc anys per al retorn. Les enti­tats arris­quen, i amb el mínim llo­guer per­ce­but poden tor­nar el crèdit, i donar sos­tre a gent que ho neces­sita. L’ajuda d’aquest banc és ben­vin­guda!

Són dos apunts, només. I pun­tu­a­litzo que no tinc comp­tes, ni rela­ci­ons econòmiques ni pro­fes­si­o­nals amb aquesta enti­tat. Fora malen­te­sos!