Decepció europea

“Patim un procés judi­cial que evi­den­cia una vul­ne­ració molt severa dels nos­tres drets fona­men­tals.” És una evidència i una de les fra­ses que for­men part de la carta que els pre­sos polítics en vaga de fam han enviat a una qua­ran­tena de diri­gents euro­peus. Denun­ciar-ho és un dret que tenen. Però en rea­li­tat, ells o qual­se­vol per­sona, espe­ren que Europa reac­ci­oni? Què van fer els líders euro­peus quan l’1-O els garants de la llei es dedi­ca­ven a apa­llis­sar avis, dones i tota cuca que intentés posar un vot en una urna? De quina manera ha reac­ci­o­nat Europa a la petició de 500 dipu­tats i exdi­pu­tats de 25 països que denun­cien “la uti­lit­zació de la justícia com a arma de coacció a un Par­la­ment”? Al final, Europa ha aca­bat sent una decepció. Una més.