Vox

No estic d’acord que no s’hagi de par­lar de Vox. Se n’ha de par­lar i molt. Soc del parer que com més en par­lem més conei­xe­rem de quin peu cal­cen, qui­nes són les inten­ci­ons i més argu­ments tin­drem per desac­ti­var-lo, com a par­tit polític. Però par­lant-ne, fent visi­ble el que no volen que es vegi i posant al des­co­bert no només les seves men­ti­des i enganys, sinó les veri­tats que ama­guen sobre la seva manera de pen­sar, ense­nyant com n’és de buit de con­tin­gut el seu dis­curs i quina seria la con­seqüència real si s’apliqués el que ells pre­go­nen. No fer-ho, trac­tar el feno­men de Vox com a anècdota o com si no existís, vol­dria dir que sense ado­nar-nos-en estem apli­cant el mateix model que fan ser­vir ells: el del nega­ci­o­nisme. Un com­por­ta­ment que con­sis­teix a negar la rea­li­tat per fugir d’una veri­tat incòmoda. Cert que és un fet ben real i incòmode la seva existència, però no la defu­gim ni la igno­rem. Enca­rem-la per fer-la des­a­parèixer o reduir-la a la mínima expressió. Igual que es va esbor­rar del mapa la for­mació xenòfoba, racista i d’ultra­dreta de Josep Anglada, Pla­ta­forma per Cata­lu­nya, que sem­blava que s’havia de con­ver­tir en mes­tressa i senyora d’ajun­ta­ments i ins­ti­tu­ci­ons, hauríem de mirar d’acon­se­guir el mateix amb Vox. Els que hi ente­nen i fa temps que com­ba­ten el fei­xisme i el racisme, dos con­cep­tes sobre els quals Vox ha aixe­cat el seu dis­curs, recla­men que ens hi impli­quem tots des dels nos­tres bar­ris. Aquí, com en el reci­clatge, pen­sar en local ens pot aju­dar i molt a àmbit naci­o­nal, glo­bal, perquè tallant aques­tes for­mes de soca-rel evi­ta­rem que s’esten­guin i s’implan­tin en altres bar­ris d’altres pobles i ciu­tats més grans amb més població i, per tant, amb més influència. Al mateix temps, però, i en paral·lel a aquesta acció con­junta i con­ti­nu­ada des de baix pot­ser també seria bo que la feina de for­mi­gueta per cohe­si­o­nar tot­hom en la idea que cal una justícia social real se la poses­sin al cap­da­munt de les llis­tes de pri­o­ri­tats els que real­ment tenen el poder legis­la­tiu per can­viar lleis i polítiques. Així sí que podrem apa­gar la veu i els ecos de Vox.