D’incertesa a incertesa

El Cen­tre d’Art Con­tem­po­rani de Bar­ce­lona sem­bla que esti­gui mar­cat per una male­dicció. Ens podríem remun­tar a l’època de l’Arts Santa Mònica coman­dat per Fer­ran Baren­blit (que va haver de pas­sar per Madrid per aca­bar sent reha­bi­li­tat al Macba), podríem con­ti­nuar amb el pro­jecte fallit del Canòdrom... i sem­pre aniríem detec­tant els matei­xos pro­ble­mes de base que han impe­dit que la capi­tal cata­lana tin­gui un cen­tre d’art potent. Pro­ble­mes de base o, millor dit, el pro­blema de base: la falta de volun­tat política. La Fabra i Coats, l’última aposta, ja va néixer coixa: l’Ajun­ta­ment va con­si­de­rar que en l’arren­cada no era neces­sari que el liderés ningú. Tal com sona. I per des­es­pe­ració del sec­tor han anat pas­sant els anys i així ha con­ti­nuat fun­ci­o­nant. Durant aquest temps, hi hem vist de tot, bons, regu­lars i mals pro­jec­tes, que segur que també els hauríem vist si hagués tin­gut direc­tor, però en no tenir-lo no sabem ni quina és la missió d’aquest equi­pa­ment cul­tu­ral. El cas és que, final­ment, el con­sis­tori ha con­vo­cat el con­curs per ocu­par la plaça. Però –oh, sor­presa–, a més del cen­tre d’art, la per­sona esco­llida (ni tan sols per un jurat d’experts) haurà de pre­o­cu­par-se alhora de la fàbrica de cre­ació que també hi ha a l’edi­fici del barri de Sant Andreu. Li desit­gem molta sort, al futur super­di­rec­tor de la Fabra i Coats. Però tot ple­gat ens genera un dubte: té clar Bar­ce­lona quin cen­tre d’art vol tenir? Si és que el vol tenir...