Els drets fonamentals

Només dos dies després de l’inici de l’històric judici con­tra els diri­gents inde­pen­den­tis­tes cata­lans que se cele­bra al Tri­bu­nal Suprem ha que­dat palès que aquest no serà un judici penal en ús sinó un test als fona­ments democràtics de l’Estat espa­nyol en què s’ava­luarà la salut dels drets fona­men­tals i els seus límits. En una impres­si­o­nant pri­mera inter­venció que va obrir el judici, Andreu Van den Eynde, l’advo­cat d’Oriol Jun­que­ras i Raül Romeva, ho va expo­sar de manera magis­tral, i la majo­ria dels advo­cats de la defensa també van seguir aquesta tesi. El judici i la sentència del Tri­bu­nal Suprem impac­ta­ran direc­ta­ment –i poden modi­fi­car de facto per sobre del dic­tat pel legis­la­tiu– sobre el con­cepte que impera a l’Estat espa­nyol res­pecte als drets fona­men­tals, indi­vi­du­als i col·lec­tius, com ara el de debat i acció política, el dret a la mani­fes­tació, de lli­ber­tat d’expressió o fins i tot el dret a l’auto­de­ter­mi­nació dels pobles. Que com va dir Van den Eynde tenim tot el dret a defen­sar perquè, mal­grat que el seu ori­gen històric està en la des­co­lo­nit­zació, cal par­tir de la base que els drets evo­lu­ci­o­nen i ara el d’auto­de­ter­mi­nació ser­veix per solu­ci­o­nar con­flic­tes per la via pacífica i evi­tar violència. El desen­vo­lu­pa­ment del judici i evi­dent­ment la sentència ava­la­ran les tesis polítiques que advo­quen per la repressió i el retrocés en matèria de drets o al con­trari. I malau­ra­da­ment tot apunta a la pri­mera opció, de manera agreu­jada per l’escan­da­losa par­ti­ci­pació d’un par­tit d’ultra­dreta com Vox al banc de l’acu­sació.

La democràcia és un sis­tema polític basat en l’evo­lució dels drets. Ningú dis­cu­ti­ria que als anys cin­quanta els EUA eren una democràcia. Si no ho eren els EUA, n’exis­tia alguna? Però les lleis de segre­gació racial que impe­ra­ven i que van ser dero­ga­des per incons­ti­tu­ci­o­nals el 1954 no supera­rien els estàndards d’un estat democràtic actual. El mateix podríem dir de la lluita de les sufra­gis­tes a la Gran Bre­ta­nya, de les polítiques d’este­ri­lit­zació forçada a Suècia o de la legis­lació de per­se­cució dels homo­se­xu­als en molts països occi­den­tals fins ben entrat el segle XX. Per això, el judici als diri­gents inde­pen­den­tis­tes cata­lans posant en dubte drets fona­men­tals suposa una invo­lució dels matei­xos i per tant un retrocés democràtic de greus con­seqüències. Que no paga­ran només els inde­pen­den­tis­tes sinó tots els demòcra­tes.