Delicte de rebel·lió al Paseo del Prado

Marc­hena i com­pa­nyia hau­rien pogut apro­fi­tar la mani­fes­tació d’ahir per com­pro­var pels seus pro­pis ulls, com si d’una prova d’ins­pecció ocu­lar es tractés, sense fis­cals fent d’inter­me­di­a­ris, ni infor­mes fal­se­jats de guàrdies civils, de què va això de la rebel·lió cata­lana que tant els ocupa. La gent que ahir es va mani­fes­tar pel Paseo del Prado era el mateix mate­rial humà que el 20 de setem­bre del 2017 es va con­cen­trar davant de la seu de la con­se­lle­ria d’Eco­no­mia o que l’1 d’octu­bre d’aquell mateix any va acu­dir als col·legis elec­to­rals a votar. Avis i àvies, grups de matri­mo­nis, pares amb fills, joves, colles d’amics. Gent anònima, tos­su­da­ment alçada en defensa d’un ideal. Gent pacífica que només té un gran i greu defecte: els agrada votar.