De butxaca

Dimarts que ve és el dia, però des que l’any 2007 vaig començar a publi­car que m’he pro­po­sat fer un sant­jordi de but­xaca cada set­mana. És un repte, ho sé, però ho vaig acon­se­guint. I no estic sol, al con­trari, som molts que pen­sem que els lli­bres no es moren l’endemà de Sant Jordi. No només no es moren sinó que se’n con­ti­nuen publi­cant. I que els lli­bres esti­guin vius –més enllà de la diada que marca el calen­dari i la indústria edi­to­rial– vol dir que es lle­gei­xin, que se’n parli i que tin­guin una presència nor­ma­lit­zada entre nosal­tres durant tot l’any. Això és feina de tots, però prin­ci­pal­ment dels que ens dedi­quem a escriure. Hi juguen un paper clau els mit­jans, que han d’apos­tar deci­di­da­ment per fer els lli­bres més visi­bles. Això ajuda a deses­ta­ci­o­na­lit­zar Sant Jordi. I les esco­les, que ja es tracta la lec­tura com un premi i no pas com una obli­gació, fomen­tant i incen­ti­vant la lec­tura de manera pla­ent. I les ins­ti­tu­ci­ons. Han d’estar de manera com­pro­mesa i sense com­ple­xos al cos­tat de la lite­ra­tura. I, final­ment, el paper de les cases, de les famílies, és pro­vi­den­cial. És des de casa que hem d’aju­dar la mai­nada a tro­bar el gust per la lec­tura, sense forçar però escol­tant-la i guiant-la. Més enllà de tau­le­tes, mòbils i switchs, ofe­rir-los lli­bres perquè s’hi puguin cap­bus­sar tot sols. Un lli­bre és un mitjà de comu­ni­cació. Sedu­eix, entreté, forma i informa, t’enri­queix. El lli­bre té el poder de fer-nos viat­jar, de des­co­brir-nos mons al cos­tat de casa o apro­fun­dir en cul­tu­res llu­nya­nes. O qui sap si a conèixer-nos millor i a apren­dre a lle­gir els nos­tres pen­sa­ments i acti­tuds gràcies a una història o un per­so­natge que t’agafa de bra­cet i et dona les claus per inter­pre­tar la rea­li­tat, la que vivim o la que ens ha pre­ce­dit. Que pen­sis i que somniïs, que et facis gran i lliure. Dei­xeu-me que us pro­posi cele­brar aquest espe­rit durant tot l’any, els mesos d’abans i de després del dia 23. Per allò que dèiem i poder acon­se­guir cada set­mana fer amb totes les pres­ta­ci­ons un Sant Jordi de but­xaca.