Hostes vinguérem...

De la llista d’espècies ani­mals i vege­tals amenaçades de perill d’extinció que l’altre dia es feia pública, els haig de con­fes­sar que n’hi ha una que em penso que ja fem tard. Les cuques de llum. Ara fa un parell d’anys, una nit d’estiu amb el meu fill de cinc anys, vam tenir la sort de veure’n una de les últi­mes. D’entre els arbus­tos del jardí de casa dels avis, em va sem­blar veure un petit punt incan­des­cent. Com que va ser un tan­car i obrir d’ulls, vaig pen­sar que no ho devia haver vist bé. M’hi vaig acos­tar i encara no havia fet dues pas­ses que vaig tor­nar a veure aquell petit punt de llum, arran de terra. Vaig cri­dar el meu fill perquè volia que fos tes­ti­moni d’aquell moment. Era cons­ci­ent que pot­ser tri­ga­ria o no podria veure-ho mai més. Com si no goséssim tre­pit­jar el terra que teníem sota els nos­tres peus, vam avançar tan sigil·losa­ment com vam saber. Ens vam aju­pir i davant dels nos­tres ulls hi havia una cuca fent el que els ha donat el nom i la sin­gu­la­ri­tat. La cara del meu fill es va il·lumi­nar, sorprès. “Sem­bla un misto amb potes.” Se’m va esca­par el riure i li vaig expli­car que era una mena d’esca­ra­bat molt difícil de veure, que era dife­rent perquè podia fer-se ell mateix la llum i que ho feia per bus­car pare­lla o per caçar. Se la va estar mirant una estona i se’n va anar. La capa­ci­tat d’atenció d’un vai­let de cinc anys ja sabem que és molt limi­tada i que ràpida­ment busca nous focus d’atenció. Jo sí que m’hi vaig que­dar uns minuts més pen­sant que estava davant d’un pro­digi de la natura que si s’estava extin­gint devia ser per culpa nos­tra. No m’equi­vo­cava. Ara aquest informe publi­cat per la Unesco ens asse­nyala a nosal­tres, els humans, com a cul­pa­bles de la des­a­pa­rició de mamífers, plan­tes i insec­tes. Espècies que ja hi eren abans que nosal­tres i que amb la nos­tra acti­tud ego­ista i fat­xenda de nou­vin­guts hem eli­mi­nat. I sense ells serà un mal­viure. Em fa molta ver­go­nya i tris­tor pen­sar que nosal­tres som els hos­tes que vinguérem i que de casa els traguérem.