Violència il·lustrada

El pano­rama de negre futur per a Espa­nya, un estat pària enmig de l’Europa democràtica, que dibui­xava aquest dime­cres l’advo­cat Ben Emmer­son, si l’Estat no reac­ci­o­nava a l’informe de l’ONU dei­xant en lli­ber­tat de manera imme­di­ata Jordi Sànchez, Jordi Cui­xart i Oriol Jun­que­ras, no ha fet can­viar el cri­teri que els manté en aquesta llarga presó pro­vi­si­o­nal a ells i els seus com­panys. Estem massa acos­tu­mats que es menys­preïn aquests dictàmens i pro­nun­ci­a­ments inter­na­ci­o­nals. Els estats naci­o­nals ja ho tenen, això. Encara més, tot i que al seu moment el govern de torn va res­pon­dre a les sol·lici­tuds del Grup de Tre­ball sobre la Detenció Arbitrària, l’actual s’hi gira de cul, recusa dos dels seus mem­bres, demana que se’ls inha­bi­liti i que hi hagi una inves­ti­gació interna a l’ONU per saber com ha anat la redacció d’aquest docu­ment que s’ela­bora des de fa més d’un any. I a més a la res­posta, recor­dant al finat Pérez Rubal­caba, pen­sant que l’Estat pot pagar qual­se­vol preu de des­gast o des­pres­tigi, es diu que no es va res­pec­tar el pro­ce­di­ment de lliu­rar l’informe de l’ONU a l’Estat afec­tat abans de fer-ho a les parts. Cosa que des d’Òmnium Cul­tu­ral neguen amb rotun­di­tat. Per la seva banda, el govern del pre­si­dent Quim Torra, en reunió extra­or­dinària, i d’acord amb el docu­ment de l’ONU, demana a la fis­ca­lia i a Pedro Sánchez l’alli­be­ra­ment dels pre­sos polítics. El punt d’inflexió que hau­ria de com­por­tar un escrit con­tun­dent i directe com el que arriba de Naci­ons Uni­des, que n’hi ha per fer caure la cara de ver­go­nya a qual­se­vol govern del món, no arri­barà. No ho espe­reu. No cal fer apos­tes. Ja veieu de quina manera han forçat també els tràmits per assu­mir les actes com a euro­di­pu­tats per mirar que ni Car­les Puig­de­mont, ni Toni Comín pogues­sin reco­llir-les, a diferència del que havien fet amb l’exmi­nis­tre Zoido o l’ara ciu­tadà Bauzà. Però ni Tajani, ni l’Espa­nya cam­pi­ona de la deso­bediència a la UE com recull Ramon Tre­mosa. Aques­tes són les mane­res. Les de la vella cone­guda olor. Aquests dies ha mort Nanni Bales­trini, poeta avant­guar­dista italià, i ara m’estic lle­gint el seu assaig La violència il·lus­trada. Real­ment és un veri­ta­ble cop de puny, un text sobre la violència que tra­vessa el món i de què està feta la soci­e­tat. I aquests dos casos que esmen­tava també deuen ser violència, il·lus­trada.