Inoblidables

Aquest dilluns hau­ria d’haver començat l’exhu­mació de les res­tes de Franco. Ja saben, però, que el Tri­bu­nal Suprem va atu­rar-ho tem­po­ral­ment. El 10 de juny era la data que el govern soci­a­lista de Pedro Sánchez havia anun­ciat que tin­dria lloc l’acció de desen­ter­rar el dic­ta­dor, però la justícia d’aquest país, que es veu que encara té ànima fran­quista, s’ha pro­po­sat impe­dir-ho. Però no tan sols els alts òrgans judi­ci­als. El nou Ajun­ta­ment que s’ha de cons­ti­tuir aquest dis­sabte dia 15 a San Lorenzo de El Esco­rial, fruit de les elec­ci­ons del dia 26, podria entor­pir també l’exhu­mació de Franco. Segons sem­bla, es dibuixa una pos­si­ble majo­ria del PP, Ciu­ta­dans i Vox que es faria càrrec de l’alcal­dia del muni­cipi on hi ha el Valle de los Caídos. Ja deuen haver sen­tit vega­des alguns líders polítics d’aques­tes tres for­ma­ci­ons refe­rint-se de manera des­pec­tiva i sovint menys­pre­ant la feina d’asso­ci­a­ci­ons que vet­llen per recu­pe­rar i res­tau­rar la memòria històrica. En aquest sen­tit, recordo una carta al direc­tor en un diari de tirada naci­o­nal d’un fami­liar d’una víctima del fran­quisme que tre­ba­lla des de fa anys per mirar de saber on són les res­tes del seu parent. Res­po­nia a la inter­venció que el líder del PP havia fet en un congrés de la for­mació on havia llançat tot d’invec­ti­ves i crítiques a la volun­tat del govern del PSOE, fre­gant el mal gust i l’insult, de tre­ba­llar per recu­pe­rar, com­me­mo­rar i fomen­tar la memòria democràtica. Venia a dir que per­so­nes com ell con­fien en la feina de les enti­tats i asso­ci­a­ci­ons que no es dedi­quen només a bus­car ossos dels seus avant­pas­sats, sinó a refer l’esque­let de tota una soci­e­tat. D’una soci­e­tat democràtica que no sap on paren, per exem­ple, ni Fede­rico García Lorca ni molts altres repre­sa­li­ats pel fran­quisme, però en què els par­tits demòcra­tes no són capaços de posar-se d’acord per exhu­mar les res­tes d’un dic­ta­dor que repo­sen en una tomba pagada per tota la soci­e­tat. I mirar així de girar full a un dels epi­so­dis més igno­mi­ni­o­sos de la nos­tra història con­junta. D’uns fets ino­bli­da­bles.