El misteri dels dos cognoms

Fa anys vaig escol­tar, nar­rat pel mes­tre Puyal, la raó per la qual als àrbi­tres de fut­bol sem­pre se’ls ano­mena amb tots dos cognoms. L’ori­gen és un tal Ángel Franco Martínez, que xiu­lava en l’època en què el dic­ta­dor era viu i van voler evi­tar cap con­fusió en un titu­lar com ara “Franco se equi­voca”. Em pre­gunto si hi ha cap motiu simi­lar perquè entre el col·lec­tiu de tra­duc­tors hi hagi molts que també fan cons­tar tots dos cognoms, quan no sem­bla impres­cin­di­ble. I ho feien abans que el col·lec­tiu femi­nista fomentés l’ús de tots dos cognoms per no dei­xar de banda les mares. Una mesura que em sem­bla fantàstica, si és de lliure elecció. Pot­ser en el recent mun­dial de fut­bol femení de França alguna àrbi­tra, a més, era tra­duc­tora.