El bon regidor

El filòsof grec Plató, en la seva obra La República, con­si­de­rava que no totes les per­so­nes són aptes per gover­nar. Aquell que té un pen­sa­ment raci­o­nal, ve a dir, està en millors con­di­ci­ons per fer-ho. Altres con­si­de­ra­ci­ons que té aquest dei­xe­ble de Sòcra­tes avui no serien com­par­ti­des, com seria el cas de l’edu­cació, que segons ell havia de recaure en l’estat en exclu­siva. Viure en soci­e­tat és la con­dició natu­ral de l’ésser humà. Per això, els gover­nants han de ser els millors, els filòsofs, que són els que per­me­ten el millor govern dels béns indi­vi­du­als i col·lec­tius. Tras­lla­dant això a l’actu­a­li­tat podríem afir­mar que no hi ha indi­cis rao­na­bles que els nos­tres gover­nants siguin els millors. Com que es par­teix de la base que no hi ha for­mació sobre la raci­o­na­li­tat de la gover­nança, els par­tits polítics dis­po­sen d’esco­les de for­mació de regi­dors i d’alcal­des. Cap par­tit polític s’escapa d’aquesta neces­si­tat de for­mar els seus diri­gents. S’ela­bo­ren manu­als, es fan cur­sos i esco­les d’estiu, i la for­mació està pre­sent en la seva estruc­tura orga­nit­za­tiva. He cons­ta­tat que exis­teix un per­fil de regi­dor que no can­via per més for­mació que es rebi. Això passa perquè la for­mació rebuda és fona­men­tal­ment infor­mació, de com fun­ci­ona un ajun­ta­ment, dels deu­res i obli­ga­ci­ons i de les dife­rents estruc­tu­res que per­me­ten l’eficàcia de l’ens. Un bon fun­ci­o­na­ment muni­ci­pal depèn del cos tècnic en gran part i de les apti­tuds gene­rals i específiques dels regi­dors. Aquests manu­als no apor­ten res més que infor­mació, però poc de les acti­tuds per ser­vir la ciu­ta­da­nia. Les obli­ga­ci­ons dels regi­dors se cen­tren fona­men­tal­ment en la gestió, i els seus deu­res venen defi­nits en els regla­ments orgànics muni­ci­pals i que el regi­dor ha de conèixer al detall.

Hi ha altres acti­tuds o con­duc­tes que no estan reflec­ti­des en el manual del bon regi­dor i que són molt ben valo­ra­des pels ciu­ta­dans. For­men part de les acti­tuds no escri­tes en cap manual de bones pràcti­ques i que dife­ren­cien el bon del mal regi­dor, alcalde o dipu­tat. Al meu enten­dre, aques­tes acti­tuds hau­rien d’estar pre­sents obli­gatòria­ment per for­mar part d’un govern. Cal que afa­vo­reixi la con­vivència en l’àmbit de les seves res­pon­sa­bi­li­tats, la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana i la comu­ni­cació. Ha de ser un bon comu­ni­ca­dor. Si és a l’opo­sició ha de con­sul­tar els expe­di­ents que ani­ran a apro­vació en el ple, amb detall, com­pro­vant que conté tots els docu­ments regla­men­ta­ris. Ha de con­tac­tar amb els ciu­ta­dans afec­tats, que no sem­pre conei­xen el fons del tema que els afecta, escol­tar el seu parer i tenir-lo en compte en el seu tràmit defi­ni­tiu. Ha de retor­nar als ciu­ta­dans el resul­tat de les ges­ti­ons efec­tu­a­des. Ha de tre­pit­jar el car­rer, fent menys des­patx, que per això s’assis­teix de tècnics, i ser obser­va­dor atent de la vida al car­rer, dels comerços, de la via­li­tat, de la segu­re­tat i de l’urba­nisme. Ha de saber on estan les pape­re­res tren­ca­des, els fanals que no fun­ci­o­nen, els sots dels car­rers, els espais bruts, els con­flic­tes de trànsit, les zones més inse­gu­res i les neces­si­tats dels bar­ris més vul­ne­ra­bles. Ha d’entrar a les boti­gues, com quan està en cam­pa­nya, s’ha de tro­bar amb les asso­ci­a­ci­ons de barri i amb les enti­tats i ha d’estar dis­po­sat a escol­tar el que no sigui agra­da­ble. Ha d’estar dis­po­sat a rebre i a res­pon­dre els cor­reus electrònics que li arri­bin, aga­far el telèfon i ser dili­gent en les res­pos­tes. Ha de ser ama­ble i con­ci­li­a­dor, visi­ble i acces­si­ble. Ha de donar compte de la seva gestió i no sols un mer rela­tor de la gestió feta. Aques­tes carac­terísti­ques no escri­tes for­men part d’aquell per­fil desit­ja­ble i neces­sari que tot cap de llista, i els par­tits res­pec­tius, hau­rien de tenir en con­si­de­ració. L’acti­tud i l’apti­tud que se suposa a un regi­dor no està en cap manual. Tam­poc sem­bla que es tin­gui gaire en compte si ens reme­tem a l’experiència. Hi ha excep­ci­ons. I això, els ciu­ta­dans ho tenen molt en compte a l’hora de votar. Però enga­nyar-los, enga­nyar-nos, també és fàcil. També em remeto a l’experiència.