Macron busca novel·listes

Emma­nuel Macron ha orde­nat al seu Minis­teri dels Exèrcits que ocupi l’estiu en la con­trac­tació de mitja dot­zena d’escrip­tors de ciència-ficció perquè ima­gi­nin quins podrien ser els futurs esce­na­ris de con­flicte. La cèl·lula rep el nom de Red Team i la missió de les plo­mes serà ima­gi­nar situ­a­ci­ons i ame­na­ces que els exèrcits no són capaços de pre­ve­nir i “pro­po­sar esce­na­ris dis­rup­tius” per a la segu­re­tat naci­o­nal fran­cesa. Si bé els fran­ce­sos ja som­ni­a­ven a tenir els seus con­tem­po­ra­nis Jules Verne i Her­bert George Wells tan­cats en una bibli­o­teca ima­gi­nant quina podria ser la pro­pera guerra dels mons, Macron els ha dece­but: els relats dels escrip­tors no podran ser lle­gits perquè no seran con­si­de­rats obres de cre­ació i es clas­si­fi­ca­ran com a secret de defensa. On tota cre­ació de ficció es pot lle­gir sense cen­sura és a Madrid, on Pedro Sánchez sap que el pro­tec­ci­o­nisme francès no s’entén. El pro­blema esti­uenc a Madrid no és el reclu­ta­ment d’escrip­tors de ciència-ficció, sinó que Sánchez mono­po­litza la ficció fins a ofe­gar la ima­gi­nació de les plo­mes locals. Tot i que a les lli­bre­ries només hi figura com a autor de Manual de resis­ten­cia i no va ser escrit per ell sinó per Irene Lozano (a vega­des the real Spain és ser el negre del pre­si­dent espa­nyol i no fir­mar), viure en fun­ci­ons agu­ditza la devoció per la ficció més extrema de l’inquilí de La Mon­cloa amb títols que per ara només li com­pren els lec­tors incon­di­ci­o­nals que no temen tra­mes inver­sem­blants. Si en la seva segona inves­ti­dura fallida ja va llançar al mer­cat el seu Cata­lu­nya té un pro­blema de con­vivència però cada Sant Jordi ho dis­si­mula molt, l’estiu està sent prolífic amb títols com ara Vull gover­nar sol i li dic govern a la por­tu­guesa perquè sona millor o La inves­ti­dura s’acon­se­gueix si et reu­nei­xes amb tot­hom que no té un escó al Congrés. Són títols llargs i poc comer­ci­als, però així és la gran novel·la espa­nyola con­tem­porània de ciència-ficció: s’escriu dia a dia i no neces­sita els novel·lis­tes que busca Macron.