El rosari de l'aurora

Així és com aca­barà tot el serial del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, l'Esta­tut i la petició del Par­la­ment perquè es declari incom­pe­tent. O algú es pensa que tot ple­gat té alguna pos­si­bi­li­tat de pros­pe­rar? De què ha ser­vit en ante­ri­ors oca­si­ons una supo­sada uni­tat cata­lana d'acció? Que no recor­deu que va pas­sar amb el mateix Esta­tut, tot just després que Mara­gall i Mas van abai­xar les copes amb què van brin­dar aquell 30 de setem­bre del 2005? O és que el pri­mer que van fer els soci­a­lis­tes no va ser anun­ciar les esme­nes que pre­pa­ra­ven? O no va anar Artur Mas a pac­tar rebai­xes amb Zapa­tero al cap de res? I el tac­ti­cisme d'ERC i ICV? De fet, uni­tat d'acció cata­lana impos­si­ble a part, interessa que pros­peri la reno­vació del Cons­ti­tu­ci­o­nal? O algú pensa que amb nous mem­bres, el tri­bu­nal no trin­xarà l'Esta­tut com si fos de man­tega? El pro­blema no és al Cons­ti­tu­ci­o­nal, el pro­blema és que molts cata­lans no s'aca­ben de creure que tenim poder de decisió. I no pas poc.