Hem de dir bé

En les llengües que conec gua­nya ter­reny la pre­gunta “Com estàs?” uti­lit­zada com a fórmula de salu­tació, pràcti­ca­ment inter­can­vi­a­ble amb un “Hola” o un “Bon dia”. S’uti­litza sovint entre per­fec­tes des­co­ne­guts. La situ­ació és sum­ma­ment pre­o­cu­pant. Molts que­den para­lit­zats davant la mag­ni­tud d’aquest assalt directe a la inti­mi­tat. Com estic?, un es demana, i li entra un estat de vacil·lació inqui­e­tant, pot­ser angoi­xant, de reflexió filosòfica. Hi ha gent, com el meu amic Gerard, que no ho poden superar i l’experiència els deixa inca­pa­ci­tats per a res­pon­dre a pre­gun­tes direc­tes o binàries. No es veuen amb cor de dir sí o no: “Sí i no”, con­tes­ten sem­pre. Res­pon­dre sin­ce­ra­ment a un inqui­si­dor “com estàs?” obliga a con­si­de­ra­ci­ons que tren­ca­rien el ritme natu­ral de la necessària hipo­cre­sia social. Els més astuts s’acu­llen de seguida a res­pos­tes sem­blant­ment con­ven­ci­o­nals: “Bé, gràcies.” Ara, els espe­rits incli­nats al dubte ham­letià que­den espar­ve­rats i bal­bu­ce­gen qual­se­vol cosa inin­tel·ligi­ble. Els argen­tins, tan donats a la intros­pecció psi­cològica i a entrar en matèria al pri­mer des­cuit, s’han inven­tat una res­posta per dei­xar les coses clares: “Bien, o qui­e­res que te cuente?”. No és acon­se­lla­ble accep­tar la pro­po­sició... si un té pressa. Amb tot el res­pecte als psi­co­a­na­lis­tes de la Pampa, però, vol­dria rei­vin­di­car una ances­tral pràctica de la gent de Cadaqués que des­til·la la com­bi­nació exacta de con­tenció social, experiència de la vida i savi­esa popu­lar. Enfron­tat al ter­rorífic “Com estàs?”, el cada­que­senc ha après, de gene­ració en gene­ració, a con­tes­tar amb cele­ri­tat i sense cap mos­tra de dubte: “Hem de dir bé.” La solució és d’una eficàcia incon­tes­ta­ble. Tot queda resolt de manera satis­factòria i no queda espai per a l’apa­rició d’angoi­xes exis­ten­ci­als. Hem de dir bé. Total­ment d’acord. La fórmula es pot fer exten­siva a múlti­ples i deli­ca­des situ­a­ci­ons. Com veieu la situ­ació política? Hem de dir bé. Com veieu el país? Hem de dir bé. I la família, com està? Hem de dir bé. I vós mateix, com esteu? Està claríssim: Hem de dir bé.