opinió
Netanyahu vol dibuixar noves fronteres
Israel celebra avui eleccions legislatives, cinc mesos després de les últimes, en què van empatar l’actual primer ministre, Benjamin Netanyahu, i l’exgeneral Benny Gantz, i que van permetre una nova legislatura amb Netanyahu al capdavant, que es convertia en el polític que més anys ha governat Israel i superava, així, Ben-Gurion.
La voluntat de l’exministre de Defensa Avigdor Lieberman de suprimir l’exempció de servir l’exèrcit que tenen els jueus ultraortodoxos va deixar en minoria Netanyahu, que governava amb el suport dels partits partidaris d’aquesta exempció.
Benny Gantz, que era el cap de l’estat major de l’exèrcit durant l’última guerra a Gaza, té uns punts de vista pel que fa als palestins força semblants als del falcó Netanyahu i també és favorable a la recent proposta seva d’annexionar-se la vall del Jordà, on viuen 65.000 palestins i 11.000 colons.
Un nombre reduït de colons en comparació dels 600.000 que hi ha a tot Cisjordània i Jerusalem est. Però aquesta annexió significaria dinamitar el que queda dels Acords d’Oslo, que van establir que la ciutat de Jericó, al centre de la vall, sigui una “zona A”, de control exclusiu de l’Autoritat Nacional Palestina. I més enllà que els Acords d’Oslo passessin a ser paper mullat amb la construcció del mur que va esquarterar les zones palestines, fins ara l’Autoritat Palestina no ha perdut mai de cop un territori tan extens. I no se sap quin seria el futur dels palestins que viuen allà. Si serien traslladats o si podrien quedar-s’hi i passar a ser ciutadans israelians de segona com els anomenats “àrabs israelians”.
Darrere d’aquesta proposta d’annexionar-se la vall del Jordà, que fa inviable un estat palestí, hi ha el suposat pla de pau del gendre del president nord-americà, Donald Trump, el jueu Jared Kushner. Un pla que no té el suport dels jueus nord-americans, que són majoritàriament demòcrates i prefereixen una solució que doni estabilitat a la zona. El pla de Kushner sí que té el suport dels milions de cristians evangèlics dels Estats Units, votants de Trump, que creuen en la profecia que diu que, quan la majoria dels jueus tornin a viure a Terra Santa, tindrà lloc l’anhelada segona arribada del Messies.
A Netanyahu, els seus adversaris li retreuen que vulgui continuar dirigint el país per aconseguir la immunitat en els diversos processos oberts que té per corrupció i que el podrien portar a la presó. I, evidentment, la garantia que votin per la seva immunitat serà una de les condicions que posarà als partits a l’hora de formar i encapçalar una coalició de govern.
Però si Gantz, que mostra una imatge de renovació i d’absència d’interessos personals, supera avui i no per la mínima Netanyahu, caldrà veure si pot aconseguir una majoria estable entre els 120 escons de la Knesset. No tindrà el suport de la llista dels àrabs israelians –la majoria dels quals s’abstenen–, que ara tenen quatre escons, ni dels esquerrans del Meretz, un partit pacifista partidari d’un acord amb els palestins, ara també amb quatre escons.
Per això, només podrà governar qui tingui el suport dels minoritaris partits religiosos i dels colons. Però la voluntat de Lieberman d’estendre als ultrareligiosos l’obligatorietat d’anar a l’exèrcit dificulta la creació de possibles majories.
Netanyahu confia que amb la proposta que ha llançat d’annexionar-se la vall del Jordà podrà guanyar uns quants escons més gràcies al vot dels colons. I en l’actual escenari de màxima tensió entre l’Iran i l’Aràbia Saudita, amb l’atac mitjançant drons a instal·lacions petrolieres saudites com a penúltim incident, i amb Donald Trump a la Casa Blanca, Netanyahu sap que ara pot no només batre Ben-Gurion, fundador d’Israel, en el nombre d’anys en el càrrec, sinó superar també la seva obra dibuixant les noves fronteres d’Israel.
