Cap enllaç enlloc

L’este­lada és un símbol polític (creat el 1906 pel Cen­tre Cata­la­nista de San­ti­ago de Cuba) que va repre­sen­tar els anhels dels cata­lans que volien apun­tar-se –en va– a la cre­ació d’estats nous després de la Pri­mera Guerra Mun­dial. Avui dia repre­senta les ganes que tenen si més no dos mili­ons i mig de cata­lans de des­fer-se d’un estat que fun­ci­ona democràtica­ment de cara a la gale­ria inter­na­ci­o­nal i d’una manera força més sinis­tra por­tes endins. En fi, es tracta d’un símbol, ho repe­tim, polític. Els llaços grocs, però, no ho són pas. Són el que en anglès es diuen awa­re­ness rib­bons, o sigui, llaços la funció dels quals és fer que la gent sigui cons­ci­ent d’un pro­blema deter­mi­nat. El llaç ver­mell, per exem­ple, és un avís/pro­testa con­tra la sida; el llaç morat es porta al Dia Inter­na­ci­o­nal de la Dona; el llaç amb els colors de l’Arc de Sant Martí rei­vin­dica –si no ho heu ende­vi­nat és que aca­beu de bai­xar de Sírius 2– els drets de la comu­ni­tat LGBTI. I el llaç groc, tal com ens recorda la Wiki­pe­dia en anglès, és: “Una pro­testa con­tra l’engar­jo­la­ment de líders inde­pen­den­tis­tes cata­lans.” O sigui, el llaç groc, per con­trast amb l’este­lada, és l’expressió d’una opinió i punt. Els governs democràtics que no estan d’acord amb deter­mi­na­des opi­ni­ons han d’estar d’acord a no estar-hi d’acord. A Espa­nya, però, un pre­si­dent ele­git que posa un llaç groc al balcó de la Gene­ra­li­tat pot ser mul­tat amb 30.000 euros i inha­bi­li­tat durant gai­rebé dos anys. Posats a fer, que posi l’este­lada.