Opinió

Tribuna

Legalització de les drogues

“A la vista dels costos i els beneficis per què el món continua apostant per la prohibició?

A Cha­sing the Scream (2015), Johann Hari ana­litza la lluita con­tra les dro­gues i els seus orígens i con­seqüències. I la con­clusió inde­fu­gi­ble és que la lega­lit­zació és una molt millor política que la pro­hi­bició. Sim­pli­fi­cant, al món veiem bàsica­ment dues posi­ci­ons opo­sa­des. Una (EUA) veu el con­sum de dro­gues com a peca­minós i una amenaça a l’ordre esta­blert. L’altra (Por­tu­gal) veu l’addicció com una con­seqüència de pro­ble­mes pre­e­xis­tents: si no es solu­ci­o­nen aquests pro­ble­mes, no es resol l’addicció. Si només la droga ens dona sen­tit o alleu­ja­ment, hi tor­na­rem. Una aposta per la pro­hi­bició i l’altra, per la pre­venció i la reha­bi­li­tació. Una dedica el 90% dels esforços a per­se­guir i cas­ti­gar, i un 10% a trac­tar i pre­ve­nir. L’altra inver­teix com­ple­ta­ment aques­tes pro­por­ci­ons. Una pro­hi­beix el con­sum de pràcti­ca­ment totes les dro­gues. L’altra ha lega­lit­zat el con­sum de totes. Una vol evi­tar que la gent pren­gui dro­gues amb la por i la força. L’altra assu­meix que les dro­gues no des­a­pa­rei­xe­ran, o sigui que cal donar a les per­so­nes eines per a que pren­guin la decisió cor­recta, i que la sor­tida de les dro­gues està en una vida millor, on no cal estar cons­tant­ment esta­bor­nit.

Amb Hari apre­nem que el desig deli­be­rat de con­su­mir psicòtrops és ben comú en la natura, amb exem­ples d’abe­lles, ocells, gats, ele­fants, micos, etc. I que no hi ha hagut cap soci­e­tat humana que no n’hagi con­su­mit d’una mena o altra, inclo­ent les cele­bra­ci­ons ritu­als anu­als al tem­ple d’Eleu­sis, en les quals par­ti­ci­pava gent com ara Sòfocles, Aristòtil, Plató i Ciceró. També apre­nem que, segons la UNODC (Ofi­cina de l’ONU con­tra la Droga i el Crim), només un 10% dels con­su­mi­dors de dro­gues esde­ve­nen addic­tes. L’altre 90%, si no és mar­gi­na­lit­zat, no esde­vindrà addicte i podrà dei­xar les dro­gues quan vul­gui. El lli­bre deta­lla experiències en llocs com ara Van­cou­ver, Manc­hes­ter (UK) i Suïssa, totes mirant d’aju­dar els malalts en comp­tes d’emfa­tit­zar la pro­hi­bició, i totes amb resul­tats simi­lars: cai­guda en el nom­bre de delic­tes; aban­do­na­ment volun­tari de les dro­gues; capa­ci­tat dels addic­tes de por­tar una vida nor­mal i rete­nir les seves fei­nes. A Por­tu­gal, amb la lega­lit­zació del con­sum: el con­sum de dro­gues és infe­rior a la mit­jana euro­pea; l’ús d’heroïna s’ha reduït a la mei­tat (i, en el mateix temps, als EUA s’ha doblat); s’han reduït les morts per sobre­dosi i les infec­ci­ons de la sida; amb la reducció dels crims per al com­pra de dro­gues, la poli­cia pot per­se­guir els veri­ta­bles cri­mi­nals.

Amb tots els pati­ments i cos­tos que té la pro­hi­bició; amb tots els bene­fi­cis que tenen els sis­te­mes que cui­den i miren d’aju­dar els addic­tes, i amb les quan­ti­tats ingents de diners que es cana­lit­zen cap a les màfies, en comp­tes de cap als governs en forma d’impos­tos; per què el món con­ti­nua apos­tant per la pro­hi­bició?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia