Figueres, la merda i els porcs

Soc d’aquells que quan se li escapa una ven­to­si­tat a algú, no me’n puc estar i em foto a riure. Diuen que es deu al fet que no tinc una etapa infan­til superada. Què hi farem. Em fa riure i ja està. L’humor esca­tològic, amb mesura, té els seus adep­tes. Ara bé, brut per brut, la brutícia als car­rers a mi no em fa ni punye­tera gràcia. L’inci­visme a Figue­res és una plaga de mal solu­ci­o­nar amb rapi­desa. La denúncia, encara que sigui a través de les xar­xes, és un pri­mer pas per asse­nya­lar amb el dit els cul­pa­bles. Els polítics, els d’ara i els d’abans, no en són els res­pon­sa­bles. Ho són els porcs que emmer­den el car­rer. Ahir l’alcal­dessa Lladó, i em sem­bla molt bé que ho fes, es va apun­tar a la denúncia. Com diria Rajoy: “Un porc és un porc i una merda és una merda.”