Una nosa arran de mar

El Port de Bar­ce­lona va deci­dir ahir que ja n’hi ha prou. Que l’Imax des­a­pa­rei­xerà de la façana marítima de la Ciu­tat Com­tal. Fill de la Bar­ce­lona postolímpica, el cinema es va inau­gu­rar el febrer de l’any 1995. Era el pri­mer Imax inte­gral del món, en un edi­fici on es com­bi­na­ven dues pan­ta­lles gegants i tres sis­te­mes de pro­jecció dife­rents. Tenia una capa­ci­tat d’entre 400 i 440 buta­ques i les sales esta­ven dis­se­nya­des en forma d’amfi­te­a­tre amb un angle de 45 graus per faci­li­tar la visu­a­lit­zació. El que era tec­no­lo­gia pun­tera ràpida­ment va tenir accep­tació per part del públic, àvid de noves experiències tec­nològiques en un moment en què la indústria tot just començava a flo­rir. En aquell moment, pro­ba­ble­ment va ser un encert. Un edi­fici punta que com­bi­nava amb l’Aquàrium, el Maremàgnum, els cine­mes del com­plex i tot de res­tau­rants i que per­me­tia que Bar­ce­lona tornés a mirar al mar. Però tota bom­bo­lla ten­deix a desin­flar-se, i el que va néixer com un avenç en la qua­li­tat del so i de la pro­jecció ràpida­ment va que­dar des­fa­sat. Si a això se li suma una crisi econòmica tre­menda, el futur dels cine­mes estava sen­ten­ciat, com va pas­sar el 2014, quan va tan­car por­tes.

Han hagut de pas­sar sis anys des de lla­vors perquè es deci­dei­xin a fer-hi alguna cosa. Men­tres­tant, l’edi­fici ha estat ocu­pat, s’ha degra­dat i ha donat una imatge com a mínim poc atra­ient per a veïns i visi­tants. Només s’ha deci­dit que anirà a terra, però del futur ús del ter­reny no se n’ha dit res. En altres parau­les: durant un temps inde­fi­nit al com­plex del Maremàgnum hi haurà un des­cam­pat. Cert és que l’edi­fici era una nosa arran de mar. Però tenint en compte que els cine­mes tra­di­ci­o­nals del Maremàgnum també han abai­xat la per­si­ana, pot­ser cal­dria fer un replan­te­ja­ment de la façana marítima de la ciu­tat, més enllà del que va plan­te­jar la Bar­ce­lona ja llu­nyana de Pas­qual Mara­gall.