Teletreball

Com que estem con­fi­nats, o pràcti­ca­ment con­fi­nats, aquest diari que teniu a les mans és el pri­mer de la història d’aquest diari que es fa gai­rebé al 100% per tele­tre­ball. Des de casa. La redacció del diari era ahir buida, com ho eren els bars, els res­tau­rants, els cine­mes i els tea­tres d’aquest país per culpa d’aquest coi de virus. No és pas que ens vin­gui de nou, perquè aquest diari ja hi va apos­tar fa més de vint anys, quan vam pro­po­sar als pri­mers redac­tors que tre­ba­lles­sin “des de casa”. En dèiem “tre­ba­llar des de casa” perquè em sem­bla que en aquell moment encara no s’havia inven­tat la paraula tele­tre­ball. Ni tam­poc el What­sApp, ni el Sig­nal, ni l’Skype, ni el Han­gouts, ni el Jitsi, que ara ho faci­li­ten tot. Hi hem anat cami­nant sense parar, sacri­fi­cant locals a canvi d’ope­ra­ti­vi­tat, agi­li­tat i con­ci­li­ació labo­ral, fins que fa qua­tre dies –i el “qua­tre dies” és lite­ral– un 50% de la plan­ti­lla d’aquesta diari ja hi tele­tre­ba­llava. Dilluns serà pràcti­ca­ment el 100%. Tot un expe­ri­ment perquè vostès puguin tenir el diari a les mans –o al web en PDF, si un dia no el podem repar­tir. No els ho negaré. És una sen­sació estra­nya. Com la que tenim tots ple­gats aquests dies. El virus ha vin­gut per can­viar-nos la vida i els hàbits. I per dei­xar-nos ara uns dies pràcti­ca­ment tan­cats a casa. Sen­sació estra­nya, deia, que inten­taré anar expli­cant dia a dia.