Humor

Hi ha una cosa que, gràcies a Déu, no hem per­dut tot i aquest coi de virus. I és el sen­tit de l’humor. Segur que a vostès els passa el mateix que a mi: han vist la mà de vídeos, d’àudios i de mems que cir­cu­len aquests dies per la xarxa fent broma sobre el coro­na­vi­rus? Un munt. Dese­nes. Vint-i-dos dies després, pot­ser ja voreja el cen­te­nar, els que he rebut. Sem­pre passa, això dels mems i els àudios. I quan hi ha desgràcies, tinc la sen­sació que encara més. Suposo que riure és un meca­nisme de defensa con­tra la por o el temor. Abans explicàvem acu­dits; ara t’envien mems. I ara que la gent té temps i és a casa, encara més. Bana­lit­zen la situ­ació? Més enllà que alguns facin més gràcia que d’altres (i que pot­ser alguns no en facin cap), a mi em sem­bla que no, que bana­lit­zar la situ­ació ajuda a fer-la més dige­ri­ble. Soci­a­lit­zen la situ­ació, ens aju­den a eva­dir-nos i a som­riure i, és clar, ara que tot­hom reen­via i retui­teja, també és una manera de fer saber als altres que hi som. Em sem­bla que en oca­si­ons, quan els reen­viem, sim­ple­ment és com una salu­tació, un “hola” o un “estic bé”.