Bricolatge

Me’n reia, jo, dels que feien bri­co­latge. Com que no soc ni de bon tros cap mane­tes, suposo que era una manera de no posar-m’hi i que no quedés constància que fent segons qui­nes fei­nes soc una mica (ja podria haver escrit molt, de fet) bar­roer. Crec que vaig dei­xar de fer bri­co­latge quan encara no en dèiem bri­co­latge i no hi havia boti­gues espe­ci­a­lit­za­des. Quan era ado­les­cent vaig inten­tar cons­truir una caseta per al gos que teníem a casa. Em va que­dar fantàstica. Fins que el coi de gos hi va entrar i va caure tot. M’he pas­sat el cap de set­mana fent bri­co­latge: mar­tell, claus, fus­tes, paper de polir, pin­tura... Com ho fan, aquests d’Ama­zon (sí, no he tro­bat cap més alter­na­tiva) perquè, en comp­tes de dur-te un paquet amb les sis coses que has dema­nat de cop, vin­guin sis fur­go­ne­tes dife­rents en tres dies dife­rents? Fan un sor­teig? Per rutes? Per dies? Per trans­por­tis­tes? Per tipus de mate­rial? M’estimo més no saber-ho. La qüestió és que, tres dies després, ja tinc mun­tada una mena de tanca de fusta per pen­jar-hi flors. Vista l’experiència de fa anys, però, ara no sé si m’atre­veixo a pen­jar-hi els tes­tos.