En família

Hi ha un com­pany de feina, ara excom­pany de feina perquè s’ha jubi­lat, en Lluís Martínez, que quan tor­na­ves de vacan­ces acos­tu­mava a fer broma i en un moment o altre t’aca­bava pre­gun­tant: “Què, com han anat les vacan­ces? Bé? O en família?” Hi he pen­sat, aquests dies. I d’alguna manera pot­ser vostès també. Sen­tia ahir ràdios i tele­vi­si­ons que entre­vis­ta­ven psicòlegs tot par­lant del con­fi­na­ment, i que ens adver­tien que els pri­mers dies de con­vivència són els més fàcils, i que ara cal que ens pre­pa­rem –qui­nes ganes d’aixa­far-nos la gui­tarra– perquè serà al cap de deu dies d’estar tots junts tan­cats a casa que començarà tot ple­gat a gri­nyo­lar. Espais com­par­tits, o si més no finits, i con­vivència vint-i-qua­tre hores sota la mateixa teu­lada. I més ara, que ja no podem ni anar a la per­ru­que­ria ni sor­tir a pas­se­jar el gos. Els experts, sen­tia ahir, ens acon­se­llen no sor­tir de casa però man­te­nir els matei­xos hàbits que quan ho fèiem. Ves­tir-nos (res de pija­mes tot el dia), tele­tre­ba­llar –o fer alguna acti­vi­tat–, man­te­nir uns hora­ris i fins i tot fer una mica d’esport, ni que sigui pujar i bai­xar esca­les. Veu­rem, tanta família. O més divor­cis, com es diu sem­pre després del període de vacan­ces, o més emba­ras­sos. Aga­fin-se a la part posi­tiva, que en té. I pen­sin que sem­pre hi ha situ­a­ci­ons pit­jors. S’ima­gi­nen, aquests dies, la família reial con­fi­nada?