Què és la civilització?

Mai obli­daré quan l’ini­gua­la­ble Benet Ros­sell ens deia, al Car­les Hac Mor i a mi, davant l’ou com balla, que el millor que pots fer a la vida és ser ras­tre­ja­dor de racons. Ho deia de manera simbòlica, però aquests dies de con­fi­na­ment, i pel que puc veure per les xar­xes soci­als, tot­hom recu­pera objec­tes que havia per­dut o obli­dat, cosa que és el mateix. És el moment d’orde­nar la bibli­o­teca m’ha fet molta gràcia topar amb dos volums de Ber­trand Rus­sell, publi­cats al nos­tre país el 1953. Espe­ci­al­ment Elogi de l’oci­o­si­tat. Hi ha un moment en què es pre­gunta què és la civi­lit­zació: “El seu pri­mer caràcter essen­cial és la pre­visió. És el que dife­ren­cia l’home de les bèsties, i els adults del nen.” Poden inter­pre­tar-ho com bona­ment vul­guin.