Retorn a les aules

Les esco­les que es tro­ben en fase 2 han pogut reo­brir les aules. Ha estat una mesura polèmica, amb un segui­ment desi­gual per diver­sos motius, tots prou impor­tants i que cal tenir en compte. D’una banda, com ha dit el con­se­ller Bar­galló, les esco­les són un ser­vei públic, i han d’actuar per dis­mi­nuir la bretxa social que l’edu­cació en línia con­tri­bu­eix a apro­fun­dir. De l’altra, la situ­ació sanitària reco­mana mesu­res de dis­tan­ci­a­ment social. Aquest és un dels punts on els cen­tres edu­ca­tius han fet més èmfasi. És pos­si­ble tenir cinc alum­nes d’edu­cació infan­til en una mateixa aula i evi­tar que es toquin, que com­par­tei­xin mate­ri­als i jogui­nes i abra­cin la mes­tra o el mes­tre? Algú pensa que un gru­pet de pre­a­do­les­cents es tro­ba­ran després de set­ma­nes de no haver-se vist de forma pre­sen­cial i es man­tin­dran tota l’estona a dos metres de distància? Hi ha països que ho estan fent així, amb els alum­nes dis­po­sats en una for­mació gai­rebé para­mi­li­tar, però és el tipus d’edu­cació que volem per als nos­tres fills i filles?

Quan va començar el con­fi­na­ment, des de diver­sos mit­jans em van pre­gun­tar com veia el retorn als cen­tres edu­ca­tius. Des del meu camp de conei­xe­ment, la neu­rociència apli­cada a l’edu­cació, con­tes­tava que l’ideal seria que pogues­sin tenir un parell de set­ma­nes de con­tacte a les esco­les abans d’aca­bar el curs, no per tre­ba­llar els con­tin­guts que no hagues­sin pogut fer en línia, sinó per recu­pe­rar i enfor­tir els vin­cles emo­ci­o­nals entre ells, amb els seus mes­tres i amb l’escola. Sense vin­cles emo­ci­o­nals i sense la con­fiança que gene­ren, l’edu­cació perd bona part de la seva essència, si més no con­ce­buda no només com l’adqui­sició de conei­xe­ments indi­vi­du­als sinó també d’enfor­ti­ment de com­promís social com­par­tit. A hores d’ara man­tinc aquesta visió, però no encaixa amb les mesu­res de dis­tan­ci­a­ment social que s’impo­sen també dins els cen­tres edu­ca­tius. Les per­so­nes som una espècie social, i el nos­tre cer­vell busca soci­a­lit­zar. I el con­tacte és part d’aquesta soci­a­lit­zació. De fet, aquesta ha estat la prin­ci­pal man­cança del con­fi­na­ment, i si volem recu­pe­rar el fun­ci­o­na­ment esco­lar és l’aspecte més impor­tant que hem de tre­ba­llar. Ara bé, és pos­si­ble fer-ho sense un con­tacte mínim? Un dels pro­ble­mes és que, atesa la neces­si­tat de soci­a­lit­zar que tenim, el fet de tro­bar-nos amb els com­panys sense poder-nos-hi acos­tar activa sen­sa­ci­ons pre­cons­ci­ents d’amenaça, la qual cosa incre­menta l’estrès i fàcil­ment pot deri­var cap a emo­ci­ons nega­ti­ves com la por. La por és una emoció bàsica que ens per­met pro­te­gir-nos de les ame­na­ces. La qüestió és, per tant, fins a quin punt el retro­ba­ment a les aules fet en con­di­ci­ons d’aïlla­ment social no aca­barà sent més con­tra­pro­du­ent que la situ­ació que es vol pal·liar. Dependrà molt de com ho vis­qui l’entorn de cada alumne, però tan­ma­teix és un aspecte que cal valo­rar amb tota la seva com­ple­xi­tat. Per com­pen­sar aques­tes man­can­ces s’ha posat de moda par­lar d’una supo­sada “nova nor­ma­li­tat”, però la manera que té el cer­vell de fun­ci­o­nar no can­via. S’adapta i ens adapta a l’entorn, i per tant segur que els alum­nes s’hi adap­ta­rien. Però tot té con­seqüències. Si obli­guem els infants i els ado­les­cents a rela­ci­o­nar-se d’aquesta altra manera, com afec­tarà el seu desen­vo­lu­pa­ment cog­ni­tiu, el seu caràcter i el seu tem­pe­ra­ment? L’estrès i la por difi­cul­ten l’adqui­sició d’apre­nen­tat­ges efi­ci­ents i con­tri­bu­ei­xen a gene­rar caràcters menys pro­ac­tius i trans­for­ma­dors. És això el que volem? A més de con­si­de­rar l’escola com un ser­vei públic i de valo­rar la millor manera de dis­mi­nuir la incidència de l’epidèmia, també hauríem de valo­rar l’efecte que un retro­ba­ment en con­di­ci­ons d’aïlla­ment social estricte pot tenir en els infants i els ado­les­cents. Pot­ser és millor fle­xi­bi­lit­zar el dis­tan­ci­a­ment dins els cen­tres edu­ca­tius, enfor­tint el segui­ment del seu estat de salut. Altra­ment les seves neces­si­tats reals con­ti­nu­a­ran sent les grans obli­da­des d’aquesta crisi sanitària, i els pot aca­bar pas­sant fac­tura.