Negrín no va a la Diada

Fal­ten onze dies per a la Diada i José Medina, ànima de la Fun­dació Juan Negrín, té la gen­ti­lesa d’escriure des de Las Pal­mas amb una primícia: el científic i pre­si­dent del Con­sell de Minis­tres de la República no va a la Diada i no per falta de ganes. L’11 de setem­bre del 1941, Llar Cata­lana (22 d’Inver­ness Ter­race, Lon­dres) li escriu: “Vol­gut amic: Amb motiu de l’Onze de Setem­bre els cata­lans que ens tro­bem a Angla­terra hem orga­nit­zat un acte de com­me­mo­ració al Hol­born Hall de Lon­dres diu­menge 14 a les qua­tre de la tarda. Seria per nosal­tres un gran honor que hi pogués assis­tir [...]. Una viva satis­facció poder lle­gir una salu­tació del pre­si­dent del govern de la República diri­gida als cata­lans.” Dos dies després, la res­posta: “Ser­vei­xin aques­tes línies, no només d’excusa a la meva absència sinó d’adhesió sen­tida a la com­me­mo­ració de la festa de l’11 de setem­bre, un dia en què per última vegada l’any 30, en com­pa­nyia del meu ino­bli­da­ble amic el Pre­si­dent Màrtir Lluís Com­panys i la resta d’auto­ri­tats de la Gene­ra­li­tat, vaig tenir ocasió de retre tri­but davant l’estàtua de Rafael de Casa­nova.” A Negrín li dol no usar el català: “Envejo el meu paisà d’ori­gen i autor de Terra baixa”, Àngel Gui­merà. “La pro­esa del con­se­ller en cap Casa­nova invi­tant els bar­ce­lo­nins a sucum­bir sota les runes abans que per­me­tre l’entrada de les tro­pes de Felip V em porta a la memòria el No pasarán a Madrid dos segles després [...]. Amb un Visca Cata­lu­nya els saludo amis­to­sa­ment”, s’aco­mi­ada. Negrín no hi va poder anar el 1941, però el con­ser­va­dor del seu lle­gat no volia fal­tar a la cita i regala un paper històric.