Llàstima de consulta popular

Qui no té alguna queixa sobre algun punt del seu muni­cipi? Que si car­rers massa bruts o amb poca il·lumi­nació, que si molt de trànsit, que si poc apar­ca­ment, que si vore­res estre­tes... Sem­pre hi ha alguna cosa a dis­cu­tir i sem­pre hi ha qui té una idea per millo­rar-ho però que es queda en el camp de les idees. L’habi­tual és dei­xar la presa de deci­si­ons al govern de torn i que el ciu­tadà, acos­tu­mat a dele­gar, es limiti a aplau­dir o cri­ti­car. Quan es con­voca una con­sulta popu­lar o s’enge­guen pres­su­pos­tos par­ti­ci­pa­tius, per exem­ple, no només es pot inter­ve­nir en el desen­vo­lu­pa­ment del propi muni­cipi sinó que també es referma el nivell de cul­tura democràtica d’aquest. Una par­ti­ci­pació d’un 34% en una con­sulta és un sus­pens.