La victòria de cinquanta veïns

Ahir ens referíem al risc per a la pròpia vida en què es tro­ben els cam­pe­rols cen­tre­a­me­ri­cans quan inten­ten pre­ser­var el seu hàbitat de l’espoli de les grans cor­po­ra­ci­ons. Avui remar­quem que a Cata­lu­nya també exis­tei­xen ter­res comu­nals que estan o han estat amenaçades per pro­jec­tes extrac­tius de gran impacte ambi­en­tal. És el cas d’Aure­nere, impul­sat des del 2016 per la mul­ti­na­ci­o­nal aus­tra­li­ana Apo­llo Mine­rals amb l’objec­tiu d’obte­nir tungstè i or de les valls de Bonabé i Salau al Piri­neu llei­datà (Isil i Alòs, muni­cipi d’Alt Àneu), que ha topat amb la forta resistència d’unes cin­quanta per­so­nes que hi viuen tot l’any –orga­nit­za­des en la pla­ta­forma Sal­vem Salau– i que han acon­se­guit que la empresa es retiri. Els argu­ments són sòlids des d’un punt de vista ecològic: la zona afec­tada és un dels espais més rics en bio­di­ver­si­tat de tot el massís, forma part del Pla d’Espais d’Interès Natu­ral (PEIN), de la Xarxa euro­pea Natura 2000, es troba dins del Parc Natu­ral de l’Alt Piri­neu i conté la reserva natu­ral de Bonabé per a la pro­tecció de l’os bru i la del riu Noguera Palla­resa per a la con­ser­vació de la llúdriga. També des d’un punt de vista econòmic: hau­ria danyat la prin­ci­pal font de recur­sos, que és la rama­de­ria i el turisme de mun­ta­nya, i no sola­ment per una qüestió estètica; es temia que els químics tòxics, com ara l’arsènic, que s’uti­lit­zen per a les pros­pec­ci­ons i treta de mine­rals con­ta­mi­nes­sin els aqüífers i que a través del riu s’escam­pes­sin per mig país fins a arri­bar al delta de l’Ebre. Gran i enco­rat­ja­dora victòria de cin­quanta veïns.