Ara ve Nadal

Nadal en pandèmia, Cap d’Any en pandèmia, Reis en pandèmia, elec­ci­ons en pandèmia i car­na­val en pandèmia –no con­fon­gueu una cosa amb l’altra, encara que pas­sin el mateix dia– i ja gai­rebé hau­rem fet la pri­mera volta, hau­rem tan­cat el cer­cle, el pri­mer any des que el coro­na­vi­rus ens va can­viar les vides. Ens vam posar la mas­ca­reta, vam dei­xar de donar la mà i vam començar a a fer eslàloms per les vore­res per esqui­var la gent. Hi ha veïnes que pen­sen que amb la mas­ca­reta no les reco­nei­xen: la pandèmia no exi­meix de dir “bon dia” pel car­rer. Per Nadal, cada ove­lla al seu cor­ral podria ser l’eslògan d’una cam­pa­nya ins­ti­tu­ci­o­nal, però més val que es gas­tin els diners allà on facin més falta, que és a quasi tot arreu.