Déu a Twitter

Des del setem­bre del 2012 hi ha un per­fil a Twit­ter amb el nom de Déu (@dios­tui­tero). Per la manera com es pre­senta en soci­e­tat, no cal ser un premi Nobel per cap­tar que dar­rere d’aquest Nos­tre Senyor vir­tual s’amaga un indi­vidu intel·ligent amb sen­tit de l’humor: “Vinc d’una família deses­truc­tu­rada: mare verge, pare colom i dor­mint en un pes­se­bre. Autor de la Bíblia segons Déu.” El seu lloc és clar: “De Madrid al cel”, i té 552 milers de segui­dors.

El Déu de Twit­ter està pen­dent de l’actu­a­li­tat. Es riu del mort i de qui el vet­lla, és crític amb els polítics, la injustícia, la men­tida i la hipo­cre­sia. Reco­mana bona música (Pixies) i rebutja el superàvit de curt­cir­cuits men­tals que pateix la huma­ni­tat actual. Com que aquest any ha estat nefast, no sap si néixer o no el dia 24 i demana l’opinió als feli­gre­sos. Algú li diu que, ell que pot triar, no neixi, perquè, de fet, aquest abril no el va matar ningú. Es podria crear una para­doxa que alteri el nos­tre espai-temps amb la presència de dos Jesu­sos a la Terra. El Déu tui­ter s’aco­mi­ada a hores peti­tes amb un “Fins demà, si jo vull”, i ens ofe­reix uns minuts musi­cals amb un enllaç a You­tube “men­tre jo des­tru­eixo el món”. Diu que abans d’ell tot eren camps, i que si algú té un mal dia que pensi que pit­jor el va tenir Ciceró l’any 43 abans d’Ell, quan li van tallar el cap. Opina que tant la Bíblia com la Cons­ti­tució com el Kama Sutra par­len de coses que no es com­plei­xen mai, i que l’Església és una enti­tat sinònim de lucre. S’enfada. Ens envia una pandèmia i ni tan sols ens volem posar la vacuna. Flipa amb nosal­tres: “Us merei­xeu la puta extinció ara mateix.” Par­lant del Pare Noel, el des­criu com un home massa vell, amb sobrepès, hiper­tensió, coles­te­rol, i no entén com, tot i això, volem que vagi per les cases i agafi el coro­na­vi­rus. No tenim cor.