‘The daly show’ (II)

Dues set­ma­nes després d’haver denun­ciat públi­ca­ment que la negació hipòcrita del Par­la­ment Euro­peu a dir els noms dels països de la Unió que no res­pec­ten els drets humans – i va citar el cas deplo­ra­ble dels cata­lans com un exem­ple fla­grant –, dilluns pas­sat l’euro­di­pu­tada irlan­desa Clare Daly va fer un zoom des de Brus­sel·les amb uns dipu­tats i acadèmics majo­ritària­ment britànics. Els va infor­mar que a Estras­burg, en el moment que s’hi pro­nun­cia la paraula Cata­lo­nia, “les per­si­a­nes bai­xen” i tot­hom calla com un mort, havent al·legat per enèsima vegada que és “un afer intern espa­nyol”; i que no hi ha cap altre tema que doni lloc a una reacció tan nega­tiva; i que els par­tits espa­nyols (siguin d’esquer­res, de dre­tes o bé neo­fei­xis­tes) con­tro­len bona part dels llocs clau de la Comissió Euro­pea, des d’on silen­cien qual­se­vol debat sobre Cata­lu­nya, fins a l’extrem que els par­tits esmen­tats, en veure que hi havia un petit grup d’una tren­tena d’euro­di­pu­tats que es reu­nien de tant en tant per par­lar del tema, van amenaçar l’empresa que feia el càtering per a aques­tes reu­ni­ons, fins que va haver de ple­gar; i que, per bé que la repressió judi­cial espa­nyola sigui un secret obert a Brus­sel·les, encara es con­si­dera que la Tran­sició era tan modèlica que els països de l’est menys democràtics l’hau­rien d’imi­tar. Ara bé, hi va afe­gir la Daly, si Escòcia acon­seguís la inde­pendència després del dal­ta­baix immi­nent del Bre­xit, això podria obrir una esquerda legal que seria molt posi­tiva per a aquells cata­lans que cre­uen en el dret a l’auto­de­ter­mi­nació. En par­la­rem l’any que ve. Men­tres­tant: Bon Nadal.