La iaia es va trencar el fèmur

Ho escriu una neta després de lle­gir l’arti­cle Algú sap què ha pas­sat a Tremp?: “La meva àvia materna va estar-se a casa la meva mare fins que va caure i es va tren­car el fèmur. Com que se n’obli­dava i li agra­dava anar a l’hort a bus­car men­jar per a les galli­nes, s’aixe­cava cada dos per tres. Va estar a punt de tor­nar a caure i la mare, que també cui­dava la iaia paterna, va deci­dir dur-la a una residència. Mai s’hi va adap­tar i aque­lla dona ale­gre va per­dre el do de fer-nos riure. Quan feia tres mesos que hi era va arri­bar Nadal i jo i la meva pare­lla la vam anar a bus­car perquè passés el dia amb nosal­tres i amb tota la família. Va estar molt con­tenta, tot­hom li feia moi­xai­nes i petons i al ves­pre la vam tor­nar al cen­tre. La nit del 30 al 31 va morir, d’un cons­ti­pat, ens van dir. Tenia bron­qui­tis crònica i es medi­cava. S’havia quei­xat que a la nit quan s’ofe­gava no hi anava ningú. La mare havia fet dues recla­ma­ci­ons en tres mesos. És una història que ens va dei­xar angoi­xats per la sos­pita que més que dor­mint plàcida­ment la iaia va morir desa­tesa. Ara, la mare, que viu a casa, quan veu tot el que està pas­sant als geriàtrics s’espanta i diu que sem­bla que algú hagi deci­dit matar la gent gran que ja no fa ser­vei i sí molta nosa pels temps que venen. Jo el que penso és que els avis, que hau­rien d’estar més con­sen­tits que ningú, aca­ben sent trac­tats com una mer­ca­de­ria barata i que algú, apro­fi­tant la seva situ­ació o les neces­si­tats de les famílies, en fa negoci. I que estant així les coses ha arri­bat la pandèmia. O que la pandèmia ha arri­bat perquè estan així les coses.”