El Nadal dels absents

Avui serà espe­ci­al­ment dolorós seure a taula. Quin con­tra­sen­tit, Nadal i dolor, el dia que la taula és més que mai un gaudi i una festa. Cal seure sem­pre a taula per fruir, ni que sigui de la menja més sim­ple, del vi més pri­mari, perquè aque­llacte serà per sem­pre més únic, irre­pe­ti­ble i cal gau­dir-ne a fons, com si fos l’últim àpat, l’última menja. I mal­grat tenir la taula guar­nida, seure-hi avui serà un tràngol de mal pair, perquè hi haurà absència i dolor. Hi ha, però, una manera de donar sen­tit a l’enyor dels altres, i és par­lar-ne. Fer pre­sents els que ja no hi són, evo­car-los en la con­versa, fer-los viure per un dia com un petit mira­cle. Brin­dar per ells i, sobre­tot, brin­dar per nosal­tres, pels que tenim la sort de tenir, encara, un Nadal i una taula.