Joves i Covid

Un dels grans fenòmens sociològics de l’Espa­nya dels 70 va ser el pro­ta­go­nit­zat per Los paya­sos de la tele, que pos­si­ble­ment els que ron­dem la cin­quan­tena recor­dem haver vist per TVE quan érem infants. Mal­grat les grans con­tra­dic­ci­ons que hi havia al seu xou, com per exem­ple el mas­clisme inhe­rent en algu­nes de les cançons que van popu­la­rit­zar, hi ha una pre­gunta que sem­pre feien i que resu­meix un aspecte clau de les rela­ci­ons huma­nes: ¿Cómo están uste­des?

A mit­jans de desem­bre vaig fer una de les con­ferències plenàries a la reunió anual de l’Inter­na­ti­o­nal Bureau of Edu­ca­tion de la Unesco, una orga­nit­zació on just aquests dies he fina­lit­zat un pro­jecte com a asses­sor en neu­rociència apli­cada a l’edu­cació. En aquesta con­ferència, a la qual acos­tu­men a assis­tir ges­tors polítics i edu­ca­tius, em van dema­nar que parlés sobre els efec­tes cog­ni­tius que la gestió de la Covid-19 pot tenir en els ado­les­cents i joves, que estan en unes eta­pes cru­ci­als per a la cons­trucció de la per­so­na­li­tat adulta. Les dades que vaig reco­llir per pre­pa­rar-la, d’una sei­xan­tena d’estu­dis publi­cats aquests dar­rers mesos, són pre­o­cu­pants, atès que inci­dei­xen en un dels aspec­tes més deli­cats de la joven­tut: l’equi­li­bri emo­ci­o­nal. Per això vaig deci­dir començar la inter­venció, de manera poc canònica, amb una imatge de Los paya­sos de la tele on feien aquesta pre­gunta, que vaig adreçar a tots els assis­tents: “How are you today?” En aca­bar la sessió, el direc­tor interí, el senyor Yao Ydo, s’hi va refe­rir de forma explícita: “Quan­tes vega­des els ges­tors polítics i edu­ca­tius hem pre­gun­tat direc­ta­ment als ado­les­cents i joves dels nos­tres àmbits d’influència com estan, què els pre­o­cupa i de quina manera estan vivint les limi­ta­ci­ons que els impo­sem perquè ens ho expli­quin amb les seves pròpies parau­les”?, va pre­gun­tar als assis­tents de forma retòrica.

Segons les dades reco­lli­des en estu­dis neu­ro­ci­entífics, psi­cològics, sociològics i pedagògics fets en diver­sos països de tots els con­ti­nents, més d’una ter­cera part dels ado­les­cents i joves estan tenint sen­ti­ments molt ele­vats de soli­tud. No és estrany, atès que durant l’ado­lescència i la joven­tut les noies i els nois bus­quen, de manera ins­tin­tiva i amb més inten­si­tat que en qual­se­vol altra etapa de la vida, la relació amb els seus iguals, uns vin­cles que els hem res­trin­git. Aquest sen­ti­ment de soli­tud té efec­tes tan­gi­bles sobre l’arqui­tec­tura cere­bral, entre els quals des­ta­quen una dis­mi­nució de la con­nec­ti­vi­tat neu­ro­nal i de l’acti­vi­tat en les zones que ges­ti­o­nen la memòria, com l’hipo­camp, i en les que inter­ve­nen en els pro­ces­sos de presa de deci­si­ons, la gestió de con­duc­tes que es veuen reforçades pels sen­ti­ments posi­tius i la regu­lació emo­ci­o­nal, com l’escorça pre­fron­tal. Malau­ra­da­ment no tenim dades per saber si aques­tes alte­ra­ci­ons seran rever­si­bles al 100%, però sí que s’ha vist que estan afec­tant aspec­tes del com­por­ta­ment que són clau per a la cons­trucció de la per­so­na­li­tat, com l’estrès. Si no els aju­dem a com­pen­sar-ho, pot­ser d’aquí uns anys hau­rem de par­lar de la “gene­ració Covid”.

Segons aquests estu­dis, els ado­les­cents i joves iden­ti­fi­quen com a ori­gen prin­ci­pal de l’incre­ment d’estrès, a més de l’aïlla­ment social i la sole­dat, les incer­te­ses sobre el futur acadèmic imme­diat, espe­ci­al­ment els que ini­cien una nova etapa edu­ca­tiva o els que estan a punt de cloure-la, per com afec­tarà el seu ren­di­ment i les qua­li­fi­ca­ci­ons. També els pre­o­cupa la incer­tesa de si les clas­ses i els exàmens seran pre­sen­ci­als o telemàtics, la manca de suport tec­nològic i altres efec­tes sobre la dinàmica i l’estruc­tura fami­liar. Tot això ha com­por­tat incre­ments alar­mants d’ansi­e­tat, de depressió i de sen­ti­ments de frus­tració i ràbia, segons el tem­pe­ra­ment de cadascú i en funció de cada situ­ació fami­liar i social. També s’ha detec­tat una dis­mi­nució en la capa­ci­tat de regu­lar les emo­ci­ons, inclosa la resiliència emo­ci­o­nal, i del sen­ti­ment sub­jec­tiu de benes­tar psi­cològic. En defi­ni­tiva, mal­grat que les res­tric­ci­ons ens afec­ten a tots sense excepció, hem de tenir ben pre­sent que la gestió que estem fent de la pandèmia, altra­ment necessària, influ­eix en pro­ces­sos cog­ni­tius cru­ci­als per al futur per­so­nal dels ado­les­cents i joves com ara l’emo­ci­o­na­li­tat. Cal que esmer­cem esforços per dis­mi­nuir el seu nivell d’estrès i d’ansi­e­tat, que poden dei­xar mar­ques a la seva arqui­tec­tura cere­bral, i que els pre­gun­tem sovint, amb ànim sin­cer d’escol­tar-los i aju­dar-los: “Com esteu?”