El salari del feixisme

L’estra­fo­lari indi­vidu dis­fres­sat de búfal amb les seves pells, banyes, cara pin­tada, bru­els i ban­dera ame­ri­can first s’ha con­ver­tit en la imatge icònica de l’intent de cop d’estat con­tra la democràcia ins­ti­gat per Trump –des que va entrar a la Casa Blanc, val a dir–. Tot­hom ha vist què va pas­sar dime­cres al Capi­toli, amb aquest per­so­natge al cap­da­vant de cen­te­nars d’assal­tants dis­po­sats, així els ho dema­nava el pre­si­dent, a “llui­tar fins al final” per impe­dir que “ens robin el país”. Robar el país? Qui i a qui? No per­dem de vista els mis­sat­ges de fons que l’extrema dreta ino­cula en les entra­nyes de les clas­ses popu­lars perquè tot fa pen­sar que tin­dran un deplo­ra­ble però llarg recor­re­gut si els can­vis que neces­sita el món que­den en pura cosmètica. Què ofe­reix Trump als seus segui­dors/votants, la majo­ria dels quals for­men part de l’ano­me­nat exèrcit de per­de­dors de la glo­ba­lit­zació (tre­ba­lla­dors blancs pre­ca­rit­zats, obli­dats, res­sen­tits)? Jus­ta­ment allò que als anys 30 l’escrip­tor i acti­vista afro­a­me­ricà Du Bois va defi­nir com a salari psi­cològic, que ve a ser l’orgull de pertànyer a una raça supe­rior que els com­pensa de la pròpia misèria econòmica i vital. D’això men­gen? No, però ali­men­ten l’odi, el vic­ti­misme i l’ins­tint de des­car­re­gar la seva frus­trada existència en els que encara estan pit­jor. I en el súmmum de la per­versió, s’iden­ti­fi­quen amb l’elit emmas­ca­rada de poble que els explota i menys­prea men­tre els envia com a esti­mats patri­o­tes a sal­var el país que ella els està robant. Res de nou: és el salari del fei­xisme que s’enfila amb la injustícia social.