Quin escàndol! Aquí s’hi juga!

Comença bé: “Ni tan sols em puc ima­gi­nar que algú esti­gui fent aquest càlcul”, però falla el rao­na­ment: “Sobre­tot perquè no està clar a qui li convé i a qui no.” De què es tracta? Un mitjà de comu­ni­cació pre­gunta a repre­sen­tants dels par­tits cata­lans el seu parer sobre la neces­si­tat d’ajor­nar o no les elec­ci­ons del 14-F per la Covid i els per­ju­di­cis/bene­fi­cis polítics que podria com­por­tar; motiu, aquest últim, que sus­cita la res­posta de l’entre­vis­tat. Ai, els peròs! Hem d’enten­dre que, si hi hagués una evidència clara sobre el rèdit en vots, lla­vors sí que els nos­tres esti­mats repre­sen­tants la valo­ra­rien per damunt dels interes­sos de la salut? Jo sí que no m’ho hau­ria ima­gi­nat mai! Amb una mica d’humor diria que la frase té el seu punt capità Renault, el memo­ra­ble poli­cia francès de Casa­blanca que fa tan­car el Rick’s Cafe decla­mant: “Quin escàndol, he des­co­bert que aquí s’hi juga”, men­tre para la mà dels seus guanys. Dei­xem de banda el cinisme perquè és veri­tat que ens hi juguem molt i pot­ser només podrem gua­nyar la par­tida a la crisi si, com adver­teix el poli­facètic filòsof francès Jac­ques Attali, assu­mim –i assu­mei­xen els governs exis­tents i els que es for­min de nou– la importància de reo­ri­en­tar-nos cap a una eco­no­mia de la vida, cap a sec­tors essen­ci­als com ara els de la salut, l’ali­men­tació, l’agri­cul­tura, l’edu­cació, els habi­tat­ges sos­te­ni­bles, les ener­gies reno­va­bles, la cul­tura, el peri­o­disme i la democràcia. La democràcia dins d’aquest paquet? Sí, perquè no sobre­viurà a l’escàndol de les desi­gual­tats soci­als que hau­ria de pre­o­cu­par tots els can­di­dats/es.