Ens esperen al carrer

Ens espe­ren al car­rer, dèiem ahir en referència als grups d’ultra­dreta que s’infil­tren en les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees des dels des­pat­xos dels seus bel·lige­rants think tanks. Al car­rer, ens hi espe­ren, és clar, aquells que no por­ten cor­bata però sí porra o punys cla­vats i ràbia induïda con­tra l’ene­mic més inde­fens, que sol ser, però no només, l’iden­ti­fi­cat com a immi­grant. Els poli­cies naci­o­nals que peguen i insul­ten un mar­roquí (2005); el jove que apa­llissa un home de trets asiàtics al metro de Bar­ce­lona (juny del 2014): el llop soli­tari de Ter­rassa que volia matar Sánchez perquè no pro­fanés el Valle de los Caídos (novem­bre del 2018); els vint enca­put­xats que des­tros­sen els locals d’una asso­ci­ació de joves anti­fei­xis­tes de Sant Celoni i en ferei­xen dos (març del 2019); l’atac a un cen­tre de menors tute­lats al Mas­nou (juliol del 2019); la banda de quinze que col­pe­gen una pare­lla gai a Sant Boi de Llo­bre­gat (desem­bre del 2019); els revi­sors de tren que dema­nen bit­llet segons el color de pell (escena pre­sen­ci­ada per­so­nal­ment el 2019 i el 2020, tra­jecte Girona/Bar­ce­lona); l’indi­vidu que pro­fe­reix repug­nants ofen­ses con­tra una dona lla­ti­no­a­me­ri­cana al metro de Madrid i amenaça la resta d’usu­a­ris (7 de gener del 2021)..., són alguns epi­so­dis d’una violència que creix espe­ro­nada per dis­cur­sos racis­tes, misògins i homòfobs de velles i esfereïdores res­sonàncies com ara la neteja que va pro­po­sar García Albiol en una con­vo­catòria elec­to­ral: neteja de la brutícia (delinqüència), o sigui expul­sar immi­grants i gita­nos bruts, per­versa asso­ci­ació. I de les parau­les als fets, la cosa mai no s’acaba aquí.