El precedent

Segons un excònsol britànic a Cata­lu­nya, “Si no fos per la Covid, la pre­o­cu­pació prin­ci­pal del Regne Unit seria el futur d’Escòcia”. Per començar, els efec­tes nega­tius reals del Bre­xit –com se sap, els esco­ce­sos hi van votar en con­tra– es comen­cen a notar: cada cop més trans­por­tis­tes euro­peus no volen por­tar les seves càrre­gues a la Gran Bre­ta­nya a causa dels cos­tos addi­ci­o­nals (per exem­ple, per fer-hi entrar uns tei­xits ita­li­ans amb un cost de 227.000 euros ara cal pagar IVA i aran­zels de 45.000 euros); i els trans­por­tis­tes britànics tenen els matei­xos pro­ble­mes a l’hora d’expor­tar a la UE, inclo­ent-hi els esco­ce­sos, el pre­uat peix fresc dels quals –posem per cas– ja no arriba a temps a la UE a causa de les demo­res burocràtiques, de manera que aquesta indústria, que aporta uns ingres­sos de 1.120 mili­ons d’euros a les empre­ses esco­ce­ses, està en perill. La reacció de Nicola Stur­geon, tal com ha expli­cat aquest diari, ha estat con­tun­dent: si el seu par­tit gua­nya les elec­ci­ons (esco­ce­ses) aquest mes de maig, con­vo­carà “un referèndum legal perquè la gent tin­gui el dret a deci­dir. D’això se’n diu democràcia... No hi pot haver qual­se­vol jus­ti­fi­cació moral ni democràtica per refu­sar aquesta sol·lici­tud”. I si Lon­dres diu que no, con­vo­carà un referèndum “con­sul­tiu” (o sigui, “o referèndum o referèndum”). El que impres­si­ona és el fet que Stur­geon dona clara­ment per des­comp­tat que West­mins­ter mai –mai!– no es com­por­tarà amb la sal­vat­ge­ria del govern espa­nyol. És més, si Stur­geon gua­nya un dels dos referèndums pos­si­bles, cons­ti­tui­ria un pre­ce­dent legal per a Cata­lu­nya impos­si­ble d’obviar. Fins i tot a Brus­sel·les.