L’independentisme davant el 14-F

Les elec­ci­ons del 14-F man­te­nen mol­tes incògni­tes i una única cer­tesa: hi haurà canvi de volant en el vot uni­o­nista, que pas­sarà de con­cen­trar-se en Cs a fer-ho en el PSC. No tant per l’auto­de­no­mi­nat efecte Illa com perquè l’uni­o­nisme té un ele­vat sen­tit del vot útil, i sap que ara toca canvi d’estratègia.

En el camp inde­pen­den­tista hi ha més inter­ro­gants. Esquerra lidera les enques­tes, és l’únic par­tit inde­pen­den­tista que fa forat en el ter­reny metro­po­lità dels soci­a­lis­tes, i pro­posa un govern ampli amb JxCat, la CUP i els comuns. Però JxCat no deixa de ser un aspi­rant a la victòria. La pro­posta d’acti­var la decla­ració d’inde­pendència tiba de l’elec­to­rat més con­vençut, però cal­dria expli­car com la farà fac­ti­ble i quins sacri­fi­cis demana a la ciu­ta­da­nia. JxCat rebutja un govern amb els comuns perquè no són inde­pen­den­tis­tes, i tam­poc asse­gura si farà pre­si­dent el can­di­dat d’ERC si gua­nya per con­si­de­rar-lo poc inde­pen­den­tista. I la CUP pot tor­nar a ser deci­siva però es manté al marge en una eterna con­tra­dicció. Perquè si pro­tes­tar con­tra el govern és trans­for­ma­dor, gover­nar hau­ria de ser-ho molt més. L’inde­pen­den­tisme és encara l’espina dor­sal del país, però caldrà veure si es manté la majo­ria que barri el pas a un uni­o­nisme que té les idees molt clares. I si l’elec­to­rat inde­pen­den­tista aposta per un canvi d’estratègia que doni un lide­ratge clar i dife­rent, que man­tin­gui fix l’horitzó però que obri noves vies i explori fronts amplis o si manté la inèrcia frag­men­tada, con­fron­tada i guer­ra­ci­vi­lista dels dar­rers anys. El 14-F ho sabrem en plena onada pandèmica, encara que d’això no se’n parli.