Sense idees per cap banda

Mai tan pocs mani­fes­tants havien fet par­lar tant. Els mani­fes­tants eren cen­te­nars, però els que pro­ven de treure pro­fit dels alda­rulls són milers. El grup Godó mag­ni­fi­cava el desor­dre per pro­mo­ci­o­nar un tri­par­tit; els con­ver­gents volien gua­nyar una posició d’avan­tatge per incor­po­rar la CUP al govern; els uni­o­nis­tes, ven­dre que una Cata­lu­nya que no els vota s’enfonsa, i l’esta­blish­ment habi­tual fa actes buits amb més comis­si­o­nis­tes que empre­sa­ris per inten­tar tor­nar a l’auto­no­misme.

S’ha denun­ciat que al dar­rere dels alda­rulls no hi ha cap idea. És així. Més greu és que qui ha de lide­rar la res­posta a les pro­tes­tes no en tin­gui tam­poc cap, d’idea, i només bus­qui l’avan­tatge tàctic sobre l’opo­nent. Aquest ego­isme i aquesta falta de lide­ratge fan molt més mal que cent con­te­ni­dors cre­mats.

Hi ha un tri­ple pro­blema sani­tari, econòmic i naci­o­nal que fa més de tres anys que està con­ge­lat. El lide­ratge del país, desu­nit, no sem­bla tenir ni el pla ni les habi­li­tats per des­blo­que­jar-ne cap dels tres. És cert que el poder polític és molt limi­tat, però això no jus­ti­fica que el que tenim s’exer­ceixi mala­ment. Si Prat de la Riba va mun­tar la Man­co­mu­ni­tat amb només el seu pres­tigi i un segell ofi­cial, com pot ser que no es man­tin­gui l’ordre públic de manera pro­por­ci­o­nada amb 17.000 mos­sos?

Si per­sis­tim a situar per­fils poc pre­pa­rats al coman­da­ment, la decadència serà una pro­fe­cia auto­com­plerta. Altres països poden esco­llir líders medi­o­cres i aguan­ten per inèrcia i gràcies a les ins­ti­tu­ci­ons. Nosal­tres no; hem de triar líders que exer­cei­xin com a tals, no de manera messiànica ni popu­lista, sinó cons­truint objec­tius com­par­tits amb gene­ro­si­tat i eficàcia.

La soci­e­tat civil fa temps que espera que algú la con­vo­qui amb un pla de futur.