Catalunya despullada (1)

Cata­lu­nya està des­pu­llada de totes les seves grans empre­ses. Men­tre els nos­tres polítics de pri­mer nivell dis­cu­tei­xen i es bara­llen per arri­bar a un acord per nome­nar pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, l’eco­no­mia del país s’està des­fent, sense que se n’ado­nin. El segon ren­gle i el ter­cer de cada con­se­lle­ria afec­tada no fan res per com­pen­sar la inac­ti­vi­tat dels seus supe­ri­ors. Si no és veri­tat, que m’ho diguin!

Per començar, ens hem que­dat sense sis­tema ban­cari. Fa més de cent anys que una pila de gent es pro­po­sava crear un o més bancs al ser­vei de la nos­tra eco­no­mia. Tots ells van fra­cas­sar, sigui per mala gestió, sigui perquè els van aju­dar a caure. En aquest moment tenim o teníem dues empre­ses bancàries que sem­bla­ven omplir el desig de tots els eco­no­mis­tes: l’antiga Caixa d’Estal­vis i Pen­si­ons i el Banc Saba­dell. En les dar­re­res set­ma­nes han pas­sat coses sobre les quals hi ha hagut pocs comen­ta­ris, atret com està tot­hom per les con­ver­ses polítiques. A Cai­xa­Bank, que està absor­bint Bankia, hi ha uns exe­cu­tius cas­te­llans, men­tre que el pre­si­dent del grup, Isi­dre Fainé, amb 78 anys, es troba en una situ­ació en què no sé si mana o no. Cai­xa­Bank té el domi­cili social en el que era el de la Caixa de València i no crec que els acci­o­nis­tes de Cai­xa­Bank esti­guin interes­sats a fer 600 quilòmetres de car­re­tera el dia de la junta. Si no és veri­tat, que m’ho diguin!

El Banc Saba­dell ha incor­po­rat dos alts exe­cu­tius no cata­lans que han dei­xat a un cos­tat el pre­si­dent Josep Oliu. Tam­poc sabem si deu manar o no, ja que fins i tot la premsa s’ho pre­gunta. En tot cas, tenim un Banc Saba­dell que té la seu a Ala­cant –que és una con­tra­dicció– i no crec que la llen­gua cata­lana tre­gui el nas a la junta d’acci­o­nis­tes com fins ara. Si no és veri­tat, que m’ho diguin!

L’empresa indus­trial més impor­tant de Cata­lu­nya era l’actual Naturgy. No sé què diria el meu amic i gran empre­sari Pere Duran Farell: dema­na­ria pel seu Gas Natu­ral i li dirien que ara es diu Naturgy. Dema­na­ria qui són els acci­o­nis­tes i li dirien que són fons d’inversió inter­na­ci­o­nals. En tot cas, seria una notícia poc agra­da­ble. Si no és veri­tat, que m’ho diguin!

Pas­sem ara a l’altre cos­tat de la xarxa i bus­quem si hi ha hagut bancs afa­vo­rits. Tro­bem en pri­mer lloc el San­tan­der, que ha anat inte­grant cai­xes i altres bancs, de manera que és dels pri­mers d’Europa. Si jo hagués estat gover­na­dor del Banc d’Espa­nya, podria haver-lo ensor­rat com a mínim una vegada, quan va fer unes des­as­tro­ses inver­si­ons a l’Amèrica Lla­tina, o després quan va com­prar un banc anglès amb pèrdues. Però no va pas­sar res, que és del que es trac­tava. El BBVA –els vells bancs bas­cos– van estar molts anys sota el con­trol del ter­cer i més petit: Argen­ta­ria, que venia pre­si­dit per Fran­cisco González, bon amic de José María Aznar, que no és pre­ci­sa­ment amic meu. Des de la pre­sidència del BBVA, Fran­cisco González va fer alguna mala pas­sada als con­se­llers bas­cos i els va dei­xar arra­co­nats. Si no és veri­tat, que m’ho diguin!

El cas més grui­xut és segu­ra­ment el de Bankia, antiga Caja­Ma­drid, que havia comès tots els pecats del món. Però es trac­tava d’una caixa amb seu a Madrid que calia con­ser­var, ja que sense ella la capi­tal de l’Estat es que­dava sense banc propi. El govern va con­ver­tir Caja­Ma­drid en Bankia i hi va abo­car molts mili­ons d’euros per sane­jar-la. Després ha bus­cat la falsa absorció per Cai­xa­Bank. Men­tres­tant Caixa Cata­lu­nya era absor­bida sense romanços pel BBVA i s’aca­bava així un nom que moles­tava. Si no és veri­tat, que m’ho diguin!