Responsabilitat i govern

Avui, Pere Ara­gonès intenta ser inves­tit pre­si­dent per segona vegada. Diven­dres pas­sat el suport de la CUP va ser insu­fi­ci­ent davant l’abs­tenció de JxCat, que per for­mar un govern de coa­lició –no de sub­missió, segons Albert Batet– demana més “con­creció” en el full de ruta inde­pen­den­tista i reco­nei­xe­ment del lide­ratge del M.H. Sr. Car­les Puig­de­mont i del paper del Con­sell per la República. Seria lamen­ta­ble que, quan per pri­mer cop l’inde­pen­den­tisme ha tras­pas­sat el llin­dar del 50% dels vots, fos­sin incapaços de for­mar govern. Imper­do­na­ble en uns moments en què la ciu­ta­da­nia està al límit, col­pe­jada per una crisi sanitària, econòmica, soci­o­men­tal (fatiga pandèmica) i política a la qual no es veu sor­tida a curt ter­mini i amb unes seqüeles que no seran fàcils de superar.

Diven­dres, Ara­gonès feia un dis­curs de repu­bli­ca­nisme d’esquer­res que tras­pu­ava rea­lisme soci­al­demòcrata amb con­ces­si­ons a una CUP anti­sis­tema però pragmàtica davant la situ­ació de crisi: gover­nar sense dei­xar ningú a la cuneta, com­ba­tre la repressió i acon­se­guir la lli­ber­tat dels pre­sos polítics i el retorn dels exi­li­ats, dia­lo­gar –que sigui en tot cas el govern espa­nyol qui s’aixe­qui d’una taula deva­lu­ada per la fri­vo­li­tat de Pedro Sánchez– i bas­tir unes estruc­tu­res d’estat (sani­tat, edu­cació, ser­veis soci­als...) i una gestió de govern que sigui el pre­ludi de la República Cata­lana. Massa poc o incon­cret pels que volen posar data a la inde­pendència, però ajus­tat a les for­ces dis­po­ni­bles. Un dis­curs que no va agra­dar a Junts, inde­fi­nits en l’eix esquerra/dreta, i que Batet va insis­tir a con­si­de­rar-lo man­cat de con­creció, sense pre­ci­sar, tan­ma­teix, quin full de ruta pro­posa: una nova DUI sense prou for­ces per defen­sar-la després i que acabi amb més pre­sos polítics i exi­li­ats? un govern i un pre­si­dent supe­di­tats al Con­sell per la República, una llo­a­ble ini­ci­a­tiva però que no ha estat votada pels ciu­ta­dans?

En aquests moments, cal urgent­ment un govern per fer front a la crisi i per usar amb sen­tit de país els fons euro­peus Next Gene­ra­tion, que caldrà nego­ciar amb el govern espa­nyol, que pre­tendrà cen­tra­lit­zar-los i dis­tri­buir segons els seus cri­te­ris. És un error con­tra­po­sar el govern de la Gene­ra­li­tat a orga­nit­za­ci­ons legítimes però no ins­ti­tu­ci­o­nals ni trans­ver­sals. I seria un error més greu, com denun­cia la dipu­tada de la CUP Eulàlia Reguant, man­te­nir una situ­ació de blo­queig per forçar noves elec­ci­ons. La ciu­ta­da­nia no ho dis­cul­pa­ria i el descrèdit polític seria enorme. Convé recor­dar que l’inde­pen­den­tisme ha obtin­gut més del 51% dels vots en unes cir­cumstàncies excep­ci­o­nals (pandèmia, can­sa­ment de l’elec­to­rat) i amb una par­ti­ci­pació que ha estat la més baixa des de 1980. Tan­ma­teix, la inhi­bició dels votants res­pecte del 2017 ha estat alar­mant: Cs ha per­dut 952.203 vots; ERC, 333.203; JxCat + PDe­CAT (el 2017 eren una sola for­mació), 303.845; ECP, 132.249; el PP, 76.829, i la CUP, 6.416. Una part dels vots per­duts pels par­tits cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes han anat a l’extrema dreta (Vox, 217.371 vots) i al PSC (44.368 vots més). Però els 643.464 per­duts per l’inde­pen­den­tisme han anat direc­ta­ment a l’abs­tenció. Un toc d’alerta a tenir en compte.

En un fil a Twit­ter, Jor­dina Frei­xa­net, tinenta d’alcalde i por­ta­veu d’ERC a la pae­ria de Lleida, recorda la dis­tinció de Max Weber entre ètica de la con­vicció i de la res­pon­sa­bi­li­tat. Pels que actuen sota les pre­mis­ses de la con­vicció el que compta és fer-ho sem­pre des de la coherència i la fide­li­tat abso­luta als seus prin­ci­pis sense con­si­de­rar les con­seqüències dels seus actes. Els que ho fan des de la res­pon­sa­bi­li­tat assu­mei­xen les limi­ta­ci­ons i les com­ple­xi­tats de la soci­e­tat i tenen en compte els resul­tats dels seus actes. I con­clou la dipu­tada per Lleida al Par­la­ment de Cata­lu­nya que “un excés de prudència ens pot fer traïdors als prin­ci­pis, però el fracàs per un excés d’ago­sa­ra­ment pot enfon­sar per molt temps la causa en nom de la qual havíem assu­mit aquells ris­cos”. Con­fiem que avui s’imposi el sen­tit d’Estat i no es pro­du­eixi ni un excés de prudència ni un excés d’ago­sa­ra­ment que porti a mal­ba­ra­tar la majo­ria que tant ha cos­tat d’acon­se­guir. L’elec­to­rat inde­pen­den­tista no ho per­do­na­ria i el cen­tra­lisme espa­nyol ho cele­bra­ria.