Del Vietnam a compartir el Pritzker

El peri­o­dista Josep Maria Huer­tas Cla­ve­ria va lle­gar Cada taula, un Viet­nam, i ningú el cita com a ins­pi­ra­dor, però el cert és que el Viet­nam s’ha ins­tal·lat entre ERC i Junts com a metàfora del que es vol evi­tar. Amb Albert Batet fora de com­bat per con­fi­na­ment, la veu de Junts va ser la de Gemma Geis, i ella va reno­var la metàfora com a pri­mer pas per aban­do­nar les trin­xe­res de la inves­ti­dura fallida i va citar l’arqui­tecta Carme Pigem, que el 2017 rebia el Pritzker, el Nobel d’Arqui­tec­tura, amb una defi­nició de l’ofici. “«L’arqui­tec­tura és l’art de mate­ri­a­lit­zar som­nis al llarg d’un viatge.» Can­di­dat Ara­gonès, volem arri­bar a aquest acord i ini­ciar aquest viatge”, va dir Geis. “Sense subs­ti­tu­ci­ons ni tute­les”, va avi­sar Pere Ara­gonès mirant a Water­loo i cata­la­nit­zant el cèlebre “ni tute­las ni tutías”.

El mar­ca­dor estava resolt abans del xiu­let ini­cial, i Junts s’anota que Ara­gonès hagi estat el pre­si­den­ci­a­ble amb menys vots (42: 33 d’ERC i 9 de la CUP) en una inves­ti­dura des del 1980. El 132è pre­si­dent serà també el més jove, però no sap quan ho serà i no té el calen­dari. Quim Torra va neces­si­tar 144 dies des de les elec­ci­ons i Car­les Puig­de­mont, 105, però aquells retards no van ser res­pon­sa­bi­li­tat d’ERC. Ara­gonès no vol viure els minuts de temps afe­git del 26 de maig un cop que Junts té el més sem­blant a una revenja per la no inves­ti­dura a distància del pre­si­dent exi­liat.

Com si no ser inves­tit no fos prou frus­trant, Ara­gonès va haver de sen­tir com Jéssica Albi­ach (En Comú Podem), que cogo­verna a l’Estat i té un minis­tre com Manuel Cas­tells (Uni­ver­si­tats) gràcies a l’abs­tenció pro­vi­den­cial d’ERC, li repe­tia que Junts no el mereix i que ell viu una “relació tòxica”. I com Sal­va­dor Illa, que va ser minis­tre de Sani­tat gràcies a l’abs­tenció d’ERC, s’indig­nava: “Què més ha de pas­sar perquè vostè deixi de ser ostatge dels anti­sis­tema, per un cos­tat, i de Water­loo, per l’altre?” Per què el PSC i els comuns saben pre­sen­tar l’abs­tenció d’ERC per inves­tir Pedro Sánchez al Congrés gai­rebé com a deure moral i alhora enal­tir el seu immo­bi­lisme al Par­la­ment com si fos la més cohe­rent de les reci­pro­ci­tats, no hi ha trac­tat que ho expli­qui. “¡Cuerpo a tierra, que vie­nen los nues­tros!”, va etzi­bar Illa a Ara­gonès en cas­tellà i citant Pío Caba­ni­llas Gallas, minis­tre d’Infor­mació i Turisme fran­quista i pare de Pío Caba­ni­llas Alonso.

Sin­to­nit­zar el Con­sell per la República amb la plaça Sant Jaume i Lle­do­ners, deci­dir fins on donar vida a la taula de diàleg que havia de ser men­sual i es va reu­nir el 26 de febrer del 2020 i prou, per­fi­lar la mínima uni­tat d’acció al Congrés o que els 13 dipu­tats d’ERC i els 4 de Junts votin dife­rent com fins ara la llei Celaá i els pres­su­pos­tos esta­tals, què fer a par­tir de la moció de con­fiança del 2023 quan hi hagi elec­ci­ons esta­tals... Si ERC i Junts saben espol­sar-se el fang de les trin­xe­res i que tot l’inven­tari càpiga en el Pritzker com­par­tit, es veurà d’aquí a un mes.