El mal menor

Hem de pen­sar que el bene­fici és més gran que el per­ju­dici, i això que par­lem de morts. Són els esforços per retor­nar-nos la con­fiança en la vacuna d’Astra­Ze­neca. Les ana­des i vin­gu­des per l’efecte mínim i rar d’alguns trom­bes amb resul­tat de mort, i els cri­te­ris can­vi­ants han estès la incer­tesa sobre tots aquells que no tenim altra alter­na­tiva que con­fiar en el saber i conei­xe­ment de científics. S’admi­nis­trarà a la gent d’entre 60 i 69 anys, i per a aquells d’altres edats que ja en tenen una dosis ja s’aca­barà de pen­sar el què. Una dosi ja garan­teix un 70% d’immu­ni­tat. Toca espe­rar que n’arri­bin d’altres fabri­cants per fer d’aquest mes d’abril el mes de la gran vacu­nació. De la vacu­nació mas­siva que per­meti avançar en la lluita con­tra la Covid. El prin­cipi que ens guia és el mal menor. I el que assu­mim, el de l’escep­ti­cisme, el recel. Ja estava prou estès però la pandèmia el fixa. I si no tenim prou vacu­nes, con­fi­na­ments. I pot­ser la comarca aca­barà cedint pro­ta­go­nisme a la vegue­ria, que es veu rei­vin­di­cada a con­tra­pel, o a la regió sanitària. Ens ofe­guem en l’àmbit estricte del mer­cat set­ma­nal que va ins­pi­rar les comar­ques i volem moure’ns. Com aquest cas de l’últim viatge d’un home amb malal­tia ter­mi­nal, que va anar fent ruta ja mort i embol­ca­llat, fent serena com­pa­nyia durant tres set­ma­nes al con­duc­tor i pare­lla seva. El desig de tom­bar, de girar, de fer camí, ni que sigui per veure món, per redes­co­brir pai­sat­ges, ni que sigui com a mal menor, fins i tot quan ja no hi siguem. Com diu Nor­bert Bil­beny, no és el mateix la rea­li­tat que l’apa­rença, la veri­tat que l’opinió.