N’aprenem, dels macacos?

Ens admira el que ha reve­lat un estudi sobre els efec­tes de l’huracà Maria a Puerto Rico el 2017: els maca­cos van res­pon­dre a la devas­tació ecològica amb cohesió de grup, com­par­tint recur­sos en lloc de dis­pu­tar-se’ls, i això els va faci­li­tar un índex de super­vivència més alt. Una acti­tud ben opo­sada a la que la nos­tra espècie –i ens refe­rim sobre­tot a les clas­ses polítiques i econòmiques diri­gents– ha des­ple­gat davant l’amenaça de la Covid segons l’informe 2020/2021 d’Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal que ana­litza la situ­ació dels drets humans al món –molt reco­ma­na­ble: radi­o­gra­fia pre­cisa per temes, àrees regi­o­nals i països. Con­text: un lle­gat de dis­cri­mi­na­ci­ons, abu­sos i afe­bli­ment cal­cu­lat –i malin­ten­ci­o­nat– dels ser­veis públics fa que el virus impacti dura­ment en les pobla­ci­ons més vul­ne­ra­bles –dones, per­so­nes refu­gi­a­des, mino­ries– i, en con­sonància, amb la cul­tura ego­ista i insen­sata del campi qui pugui i més en temps de malu­res, les potències impe­dei­xen l’alli­be­ra­ment de les patents. Resul­tat: morts selec­ti­ves, aug­ment espec­ta­cu­lar de les desi­gual­tats –l’elit ja no és d’aquest pla­neta–, caos, ruïna, ins­tru­men­ta­lit­zació de la pandèmia per nor­ma­lit­zar els atacs als drets humans i a la dis­sidència així com la violència con­tra les dones. Agnès Calla­mard, secretària gene­ral d’AI, con­clou: “S’ha posat de mani­fest la inca­pa­ci­tat per coo­pe­rar eficaçment en moments d’extrema neces­si­tat glo­bal. El lide­ratge no ha sor­git del poder, els pri­vi­le­gis i els diners sinó de tot­hom que ha estat en pri­mera línia per sal­var vides i rei­vin­di­car can­vis.” N’apre­nem, dels maca­cos?