Ben disposats a fer mal

Pri­mera mani­o­bra con­tra la democràcia: segons qui és millor que no voti, si no que li ho pre­gun­tin a Sta­cey Abrams, infa­ti­ga­ble acti­vista per la ins­cripció al cens de la població afro­a­me­ri­cana de Geòrgia sis­temàtica­ment esbor­rada per error dels gover­na­dors repu­bli­cans; i ara, a Flo­rida, posen més obs­ta­cles al sufragi per cor­reu i com­pli­quen l’accés als col·legis a les mino­ries, a les per­so­nes grans i a les per­so­nes dis­ca­pa­ci­ta­des, gent que no deu tenir el mateix valor que un blanc pro­totípic, sigui el que sigui aquest invent. Segona mani­o­bra: de l’espec­ta­cle esca­dus­ser/cor­tina de fum a la cre­ació d’un adver­sari/ene­mic con­tra qui pro­jec­tar menys­preu, rancúnia i odi; de la babaia del rela­xing cup of café con leche in Plaza Mayor a la fri­vo­li­tat fat­xenda de pren­dre canyes com a símbol de lli­ber­tat; de la inso­li­da­ri­tat i el des­deny als més cas­ti­gats per la crisi a les men­ti­des i ame­na­ces des­a­com­ple­xa­des com a argu­men­tari (Ayuso i Monas­te­rio, tanto monta, monta tanto). I albri­cias: sem­bla que demà gua­nya­ran! Ter­cera mani­o­bra en cas que fallin les altres: cop de mà de l’exèrcit per res­tau­rar l’ordre quan tot s’ensorra i les auto­ri­tats polítiques no estan a l’altura. O això pro­po­sen un grup de mili­tars fran­ce­sos. Els nos­tres sal­va­dors, si bé reti­rats, es mos­tren encara més reso­lu­tius: 26 mili­ons d’afu­se­llats, nens inclo­sos, fi del govern social/comu­nista amb l’aqui­escència –bus­cada– del rei. Quina irres­pon­sa­bi­li­tat ali­men­tar la bèstia per no afron­tar els pro­ble­mes soci­als i tapar la pròpia cor­rupció –que els pro­voca! Aquí i arreu estan ben dis­po­sats a fer mal.